2005-05-10 40 ANYS HISTORIA CCOO
El locutor obre el programa i prepara l’oient per al contingut del dia.
Anunci de l’homenatge als 40 anys de CCOO al Camp de Tarragona, data, hora, lloc i presentació de Jaume Prost i Juan Aragón.
Jaume Prost narra la fundació de CCOO el 1964, les reunions a les esglésies de Sant Medí i Sant Miquel de Cornellà i els primers objectius de coordinació dels treballadors.
Explicació del programa de l’acte: doble reconeixement als fundadors i afiliats de llarga trajectòria, amb lliurament d’insígnies.
Prost exposa l’aspiració d’un sindicat únic, la vinculació entre reivindicacions econòmiques i llibertats, i la importància de la democràcia interna.
Juan Aragón explica la seva arribada a Tarragona, la recerca de feina i les condicions laborals de l’època.
Descripció de l’organització inicial a la Renfe, la formació de la comissió de delegats i les primeres demandes de millora salarial, seguretat i higiene.
Relat de l’acció innovadora de repartir els regals de Nadal als treballadors i no als caps, una protesta simbòlica que va tenir rebombori a Barcelona.
Narració de les reunions en cantines, esglésies i altres espais ocults, la coordinació amb Barcelona i altres comarques, i diverses anècdotes de lluita sota la dictadura.
El locutor tanca el programa agraint la participació de Juan Aragón i Jaume Prost, felicitant-los pels 40 anys de CCOO i destacant la importància de recordar la història sindical.
Commemoració de la Història Sindical a Tarragona
L'episodi se centra en l'acte d'homenatge organitzat per la Intercomarcal de Comissions Obreres (CCOO) de Tarragona amb motiu dels seus 40 anys d'història. Jaume Prost, secretari general a la demarcació, i Juan Aragón, un dels membres fundadors, reflexionen sobre l'evolució d'un moviment que va néixer en la clandestinitat durant la dictadura franquista.
Els Orígens i la Clandestinitat
El sindicat té les seves arrels en les reunions de 1964 a l'església de Sant Medir a Barcelona, però ràpidament es va estendre per Catalunya. A Tarragona, les primeres trobades es feien en pisos privats a la Plaça dels Carros o en esglésies, aprofitant el suport de sectors progressistes del clergat.
- La principal motivació era la coordinació entre empreses per millorar les condicions laborals i salarials.
- El moviment tenia un fort component sociopolític, lligant les millores econòmiques a la lluita per la democràcia i les llibertats.
L'Experiència de Juan Aragón
Juan Aragón comparteix anècdotes personals que il·lustren la precarietat i la valentia de l'època:
- L'acció dels paquets de Nadal: En una ocasió, Aragón i altres companys van decidir repartir els paquets de regal de l'empresa (destinats originalment als caps) entre els treballadors, una acció que va tenir ressò fins a Barcelona.
- La por i la consciència: Molts treballadors evitaven implicar-se per por a les represàlies econòmiques, ja que la pèrdua de la feina suposava no poder alimentar la família.
El Suport Extern i la Unitat
El sindicat va comptar amb la col·laboració de diversos col·lectius que facilitaven la seva activitat quan era il·legal:
"En aquells moments ningú tenia la sensació que anava a constituir un sindicat, sinó que la feina ha portat el que som avui."
- L'Església: Mossèn Asens i altres religiosos van cedir espais per a assemblees de fins a 70 persones.
- Advocats laboralistes: Com Javier Roig, que va cedir el seu despatx perquè CCOO tingués el seu primer local semi-legal a Tarragona.
Conclusió de l'Acte
L'acte de celebració a la Pobla de Mafumet no només serveix per recordar els fundadors, sinó també per reconèixer la fidelitat dels afiliats que porten més de 25 anys a l'organització, reafirmant l'objectiu fundacional de la unitat d'acció sindical.

