Amnistia Internacional analitza la violència de gènere a Tarragona
Presentació de l'informe 'Més enllà del paper' sobre les polítiques de serveis socials davant la violència de gènere a Tarragona, Reus i Cambrils.
Explicació de com s'ha recollit la informació mitjançant enquestes als ajuntaments, entrevistes amb col·legis d'advocats i entitats com ADARA.
Anàlisi de la dada preocupant: el 95% de les víctimes no denuncia per por i falta de confiança en l'eficàcia de les autoritats.
Crítica a l'ús d'hotels i pensions com a recurs transitori a Tarragona i la manca de recursos d'acollida adequats.
Proposta perquè les organitzacions de dones i les mateixes víctimes participin activament en la planificació i avaluació dels protocols.
Explicació de per què Amnistia Internacional mira 'cap endins' per tractar la violència familiar com una violació de drets humans.
Substitució dels protocols simples per un instrument més ampli que inclogui prevenció, protecció i avaluació integral.
La importància de seguir les recomanacions de l'ONU i no quedar-se només en el marc legal de la Llei Integral.
Necessitat d'adaptar els recursos per a dones amb discapacitats, dones migrants o d'ètnia gitana per evitar qualsevol discriminació.
Reflexió sobre les similituds entre comunitats i valoració positiva de la col·laboració dels ajuntaments de la demarcació.
Estudi sobre la violència de gènere: Tarragona, Reus i Cambrils
L'entitat Amnistia Internacional ha presentat l'informe anomenat "Més enllà del paper", un projecte pilot que analitza les polítiques de serveis socials en matèria de violència de gènere a la demarcació de Tarragona, concretament als municipis de Tarragona, Reus i Cambrils. Maria Pilar García, portaveu de l'entitat, exposa les conclusions i deficiències detectades en el sistema actual de protecció.
Dades alarmants i falta de confiança
L'informe destaca una realitat extremadament preocupant sobre la situació de les víctimes:
- Més del 95% de les dones maltractades no presenten denúncia oficial.
- Existeix una profunda manca de confiança en l'eficàcia de les autoritats per garantir una protecció real.
- El procés psicològic de la por es combina amb la percepció que els recursos de l'administració són insuficients o inadequats.
Deficiències en els recursos d'emergència
Un dels punts crítics analitzats és la qualitat dels allotjaments d'emergència previs a l'entrada en cases d'acollida:
- A Tarragona, s'utilitzen majoritàriament hotels i pensions mitjançant convenis municipals, un recurs que ni les víctimes ni les organitzacions consideren adient.
- Tot i que Reus i Cambrils disposen de pisos d'emergència, sovint estan ocupats i s'ha de recórrer també a places hoteleres.
Propostes i requeriments de millora
"Les organitzacions de víctimes i dones han de tenir un paper actiu tant en la planificació com en l'avaluació de les mesures."
Amnistia Internacional proposa un canvi de model que vagi més enllà del marc legal de la Llei Integral:
- 1 Participació activa: Que les víctimes col·laborin directament en la redacció dels protocols de prevenció.
- 2 Atenció integral: Substituir protocols de coordinació per un Pla d'Acció que abasti des de la detecció primerenca fins a l'avaluació final.
- 3 Protecció de col·lectius vulnerables: Millorar l'accessibilitat per a dones amb discapacitats i adaptar els recursos a les especificitats culturals (com en el cas de l'ètnia gitana) o de situació administrativa (immigrants).
Finalment, l'entitat subratlla que l'objectiu no és fer rànquings entre municipis, sinó garantir que els drets humans es respectin de forma efectiva a través d'una avaluació constant i una millora del servei públic.

