Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Javier Martínez Gil i la Nova Cultura de l'Aigua
Javier Martínez Gil explica l'èxit mediàtic del terme i com ha estat buidat de contingut per la classe política per buscar un vernís de moralitat.
Història del naixement del moviment a Tortosa l'any 1992-93 com a resposta als plans de Borrell de construir 200 nous embassaments.
L'autor defineix el concepte a través de la ponderació, el rigor científic i el valor sentimental i emocional dels rius.
Anàlisi de com la defensa del riu Ebre i la simbologia del 'nus' han servit per retornar la dignitat i identitat a la seva gent.
Crítica a la demanda il·limitada d'aigua i reflexió sobre les dessaladores com a mitjà per aplicar el cost real del recurs.
Refutació de la idea de 'caudal ecològic' com a mínim, defensant que l'aigua que arriba al mar compleix funcions vitals i estètiques.
Debat sobre els cànons de consum, la pedagogia social i la noció que la sequera és sovint una creació de demandes insostenibles.
Reflexió final sobre l'alt cost humà dels embassaments i la necessitat d'optimitzar el recurs existent en lloc de crear més infraestructures.
Introducció a la Nova Cultura de l'Aigua
En aquesta entrevista, Javier Martínez Gil, catedràtic d'Hidrogeologia, explica l'origen i el significat real del terme Nova Cultura de l'Aigua. Malgrat que la classe política n'ha adoptat el nom per guanyar "cachet d'ètica", l'autor denuncia una tergiversació absoluta del seu concepte original, utilitzat sovint sense comprendre'n la filosofia profunda.
Origen i Context Històric
El terme va néixer a principis dels anys 90 en el si de la Coagret (Coordinadora d'Afectats per Grans Embassaments i Transvases), fundada a Tortosa. El moviment va sorgir com a resposta a la planificació hidrològica de l'època de Borrell, que preveia un "hormigonazo" a la natura amb la construcció de 200 nous embassaments.
Els pilars fonamentals d'aquest corrent són:
- Rigor científic i tècnic: No es tracta només d'oposició sentimental, sinó de fonaments econòmics i jurídics.
- Identitat i sentiment: L'aigua i els rius no són només h2o, sinó que formen part de la memòria i el patrimoni de les gentes ribereñas.
- Ponderació: Un equilibri entre les necessitats de progrés i el respecte als sistemes naturals.
L'Estat dels Rius i la Gestió Política
Martínez Gil reflexiona sobre la situació actual de la gestió hídrica a Espanya i les Terres de l'Ebre:
- Identitat de l'Ebre: El moviment a favor del riu ha servit perquè la població recuperi la seva pròpia identitat territorial simbòlicament representada pel nus.
- Falsa solució de la demanda: L'expert critica que la societat té una "apetència infinita" d'aigua, similar a la droga o al poder. Considera que les dessaladores són una millor alternativa al transvasament, però només si ajuden a fer pagar el cost real de l'aigua per moderar aquesta demanda.
- Crítica al "Caudal Ecològic": Denuncia la idea que tot el que supera el mínim vital és "aigua sobrant":
"Dir que a un riu li sobra aigua és una barbaritat, igual que dir que a una persona li sobra salut o que li sobra un ronyó perquè en té dos."
Perspectives de Futur: Sequera i Pedagogia
L'entrevista conclou amb una crida a la pedagogia social. Martínez Gil manté que l'aigua no és un bé escàs per naturalesa, sinó que l'escassetat és una creació humana basada en malgastar recursos. Propugna una ètica del consum on es faci "molt més amb el mateix" en lloc de seguir construint preses, les quals han causat un dolor humà i mediambiental irreparable a l'Estat espanyol.