L'assetjament psicològic en l'àmbit laboral: Claus i prevenció
Presentació del concepte de movin (assetjament psicològic laboral) i necessitat d’un abordatge integral que inclogui víctima, assetjador i organització.
Xifres d’incidència del movin (5–10% de la població activa) i comparació amb dades de violència laboral (16%). Es descriuen les modalitats de bossing descendent i peer mobbing.
Impacte de la precarietat laboral, competència, durada de contractes i pressió institucional com a factors que faciliten l’assetjament.
Característiques psicològiques de l’assetjador: narcisisme, mediocritat inoperant activa, enveja i necessitat de mantenir el poder i el control.
Tipologies de víctimes amb afrontament passiu, dependència i indefensió aprenent, i com aquestes dinàmiques allarguen la durada de l’assetjament.
Reptes de detectar conductes subtils i de provar legalment l’assetjament davant inspeccions de treball, degut a la seva naturalesa soterrada.
Importància d’una carta de principis, avaluació de riscos psicosocials i cultura organitzativa que fomenti lideratge positiu, cohesió i confiança per prevenir movin.
Crida a la responsabilitat compartida (empresa, societat i individus), formació, sensibilització i reconeixement de les conseqüències en salut emocional, social i laboral.
L'assetjament psicològic a la feina: Una visió integral
L'entrevista aborda el fenomen del mobbing o assetjament psicològic, destacant que afecta aproximadament un 10% de la població activa. S'emfatitza que no és un problema individual, sinó un fenomen multicausal que requereix un abordatge integral des de l'organització, la societat i les persones implicades.
Tipologia i direccionalitat del mobbing
L'assetjament es pot manifestar de diverses maneres segons la jerarquia:
- Descendent (Bossing): La forma més freqüent (entre el 47% i el 70% dels casos), exercida d'un superior a un inferior.
- Horitzontal: Entre companys de la mateixa categoria professional (20-40%).
- Ascendent: La menys freqüent, sovint quan un equip no accepta un nou comandament que abans era un company.
Perfils de l'assetjador i la víctima
L'expert trenca amb el mite que les víctimes són persones dèbils. Qualsevol pot ser víctima, però sovint queden atrapades en un estat d'indefensió apresa, on la destrucció de la seva autoestima les fa creure que no poden canviar la situació.
Pel que fa a l'assetjador, sovint respon a un perfil de mediocritat inoperant activa:
"Són persones que odien l'excel·lència i no accepten que altres es desenvolupin professionalment per por a veure amenaçat el seu lloc."
L'estratègia de prevenció a l'empresa
La solució no passa només per tractar la víctima, sinó per transformar l'organització. Es proposen mesures concretes:
- 1 Declaració de principis: Crear codis ètics que prohibeixin explícitament la discriminació.
- 2 Control de factors de risc: Revisar el tipus de lideratge, la definició de llocs de feina i fomentar la cohesió de grup.
- 3 No ser testimonis muts: L'entorn ha de deixar de mirar cap a una altra banda per por, ja que la passivitat alimenta el fenomen.
Impacte en la salut i la vida professional
Les conseqüències del mobbing són devastadores, incloent depressions cròniques que poden derivar en incapacitats permanents i una pèrdua d'ocupabilitat futura a causa de la por patològica a tornar a patir la mateixa situació.

