L'art dels bonsais al Palau de la Diputació
Presentació de la visita al Pati de la Diputació i dels bonsais exposats amb el president Lluís Semanós.
Descripció de diferents espècies (ficus, oms, arç, pi, olivera) i menció de varietats autòctones.
Història i característiques d’una olivera recuperada del camp amb un tronc gruixut i signes d’antiguitat.
Explicació dels estils (vertical formal, escoba, cascada) i de la importància de la torreta segons la varietat.
Tècniques de modelatge de branques mitjançant filferro i tensors per aconseguir formes específiques.
Ritmes de reg, canvi de substrat, poda estacional i gestió de la humitat per a la salut de les arrels.
Detalls pràctics: horari, dates (fins al dia 14) i convidada al públic a visitar l’exposició anual.
L'exposició de l'Associació Bonsai Tarragona
El Palau de la Diputació acull una mostra excepcional d'aproximadament cent bonsais, organitzada per l'associació local. Lluís Semanós, president de l'entitat, explica les particularitats d'aquest art mil·lenari que requereix paciència, tècnica i una dedicació constant.
Varietats i estils destacats
L'exposició recull una gran diversitat d'arbres, prioritzant les espècies autòctones i diferents estils de creixement:
- L'olivera centenària: Una de les peces més rellevants és una olivera borda recuperada del camp fa més de 20 anys, amb una edat estimada superior als 100 anys.
- Estil cascada: Exemplars com el teix, que creixen verticalment cap avall simulant el moviment de l'aigua.
- Mames: Bonsais de mida molt petita que requereixen cures extremadament minucioses.
- Pins d'importació: Arbres formats al Japó que destaquen per la seva estructura perfecta i l'ús de filferros per guiar les branques.
Tècniques de manteniment i cura
Lluís Semanós detalla que qualsevol arbre o matoll pot esdevenir un bonsai si es treballa correctament, tot i que es busquen exemplars amb moviment natural.
"L'aprenentatge més important és saber regar; és el factor primordial per a la supervivència de l'arbre."
- El reg: És la tasca més crítica, especialment a l'estiu, quan alguns exemplars petits s'han de regar fins a tres cops al dia.
- El drentatge: La terra ha de ser gruixuda per evitar l'encharcament i la putrefacció de les arrels.
- L'alambrat: Ús de filferros i tensors per donar forma horitzontal o caient a les branques, simulant la vellesa de l'arbre.
- La poda: Es realitza principalment a l'hivern, tot i que es fan pinçaments constants durant la primavera per mantenir la forma.

