Paisatges mediàtics: art, post-televisió i esperit crític

L'Art davant l'hegemonia del paisatge mediàtic

L'exposició explora com els mitjans de comunicació, la publicitat, la ràdio i internet han passat a formar part del nostre entorn més immediat, sovint més present que la natura mateixa. Ja no parlem d'arbres o muntanyes, sinó d'una realitat construïda a través de pantalles.

Una nova generació d'artistes

A diferència dels precursors dels anys 60-70, els artistes actuals han crescut en la quotidiana digital. El seu enfocament es caracteritza per:

• Naturalitat davant la tecnologia: Han nascut amb la televisió i internet com a elements integrants de la seva identitat.
• Crítica gestual i irònica: En lloc de fer discursos moralistes, utilitzen la ironia i el cinisme per qüestionar el sistema des de dins.
• Joc de miralls: Alguns artistes esdevenen models o creen marques falses per mimetitzar-se amb el món del consum.

Construcció de la realitat i deconstrucció del discurs

El debat central de la mostra és si som lliures per decidir la nostra opinió o si aquesta és una pura construcció mediàtica. Es destaquen estratègies artístiques com:

1. 1 Infiltració en serials: Artistes que actuen en telenovel·les per subvertir el relat des de l'interior.
2. 2 Notícies falses: L'ús d'informació fictícia en diaris per posar a prova el criteri dels lectors.
3. 3 Identitat i aparença: La substitució de la tradició oral per la creació d'una imatge que articula processos socials i polítics.

"Si no hi ha una imatge, la realitat no existeix."

Una experiència interactiva i reflexiva

Aquesta no és una exposició merament estètica. Es tracta d'una proposta que barreja cultura, comerç i política, on l'espectador ha d'adoptar un paper actiu:

• Cal dedicar-li temps per comprendre les peces.
• Requereix interacció amb vídeos, fotografies i internet.
• L'objectiu final és despertar un esperit crític sobre com consumim la informació.