Cinc anys de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat
Salutacions i rols: Pilar Sada (Museu Nacional Arqueològic), Rafael Gabriel (Reial Societat Arqueològica de Tarragona) i Lluís Pinyol (Museu d’Història).
Comentaris sobre la jornada del 2000, el procés previ ple de declaracions, reconciliació d’antics conflictes i la germanor que va durar aquell dia històric.
Importància de les campanyes de recollida de firmes, iniciatives populars i la doble via d’anada i tornada entre ciutadania i restauració patrimonial.
Desconeixement inicial en els llibres d’història, avenços en recerques arqueològiques els darrers 20 anys i impacte de publicacions prestigioses sobre Tarragona romana.
Necessitat d’un consorci, complementari de recursos públics entre Ajuntament, Generalitat i Estat, i d’una legislació clara per planificar i vertebrar projectes patrimonials.
Presentació el juliol passat de gairebé 8 M€ per patrimoni arqueològic, convenis amb municipis veïns i calendari per tirar endavant una sèrie d’actuacions.
Reflexió sobre el paper actiu de la ciutadania, iniciatives de difusió (Tarracó Viva, tallers, museus), nivell de coneixement actual i valoració final optimista del futur.
Balanç de la declaració de la UNESCO
En el marc del cinquè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat, representants de les principals institucions culturals de Tarragona analitzen l'evolució del patrimoni. Es destaca que la distinció no va ser només un premi, sinó el fruit d'un treball científic rigorós i d'un fort suport popular.
L'evolució de la consciència ciutadana
Abans del reconeixement, gran part del patrimoni romà era desconegut tant per l'exterior com pels mateixos tarragonins.
- S'ha passat de viure d'esquenes als monuments a una integració real en la vida de la ciutat.
- Iniciatives com Tàrraco Viva han estat claus per a la divulgació didàctica.
"Ser reconegut com a patrimoni de la humanitat és importantíssim, però és un punt de partida, no un punt d'arribada."
Reptes i gestió institucional
Els ponents coincideixen que un dels problemes principals és la dependència de tres administracions (Ajuntament, Generalitat i Estat), fet que sovint complica l'execució de projectes per manca d'entesa o fons.
Necessitats urgents de futur
- Pla Especial de Protecció Arqueològica: Una eina legal pendent des del 1994 que es considera vital per fixar prioritats.
- Inversions i infraestructures: Tot i l'anunci de 8 milions d'euros en inversions, es reclama un calendari concret i projectes que no es dilueixin amb els canvis polítics.
- Gestió integral: Abandonar les actuacions puntuals per adoptar una visió global del conjunt monumental (incloent-hi Constantí, Altafulla i Roda de Berà).
El patrimoni com a motor econòmic
Més enllà del valor històric, el patrimoni es visualitza com el gran recurs de desenvolupament econòmic a llarg termini per a la ciutat, oferint una alternativa estable a la indústria.

