El Parc Ecohistòric del Pont del Diable a Tarragona
Presentació de l’entrevista a la carpa de Medi Ambient i presentació de la tinent d’alcalde Maria Mercè Martorell.
Explicació dels valors naturals i arqueològics del Pont del Diable, incloent l’aquaducte de les Ferreres i els jardins romàntics dels germans Puig i Valls.
Detall de les rutes per senderisme, itineraris històrics, activitats per escolars i famílies, i la col·laboració amb empreses locals.
Conversa sobre la importància relativa de l’aquaducte de Tarragona respecte al de Segòvia, projectes conjunts i intercanvis escolars.
Instruccions sobre on obtenir més informació (Museu d’Història, caseta del guarda), telèfons de contacte i agraïments finals.
Un espai únic de natura i arqueologia
El Pont del Diable, també conegut com l'aquaducte de les Ferreres, és el monument central d'un projecte anomenat parc ecohistòric. Aquest espai destaca per ser l'aquaducte més antic de la península ibèrica (època d'August), superant en antiguitat el conegut aquaducte de Segòvia.
Els eixos principals del parc
L'espai ofereix una combinació única d'elements:
- Arqueologia i Història: Inclou l'aquaducte, pedreres romanes a l'aire lliure i en galeria, i forns de calç.
- Patrimoni Natural: Destaca com un pulmó verd per a la ciutat, ideal per al senderisme i el contacte amb la flora autòctona.
- Els Jardins Romàntics: Creats pels germans Puig i Valls, precursors del naturisme que van impulsar el Dia de l'Arbre.
Activitats i educació
El parc ha esdevingut un pol d'atracció educativa i turística:
- Més de 4.000 escolars participen en rutes i tallers per aprendre sobre el sistema hidràulic romà i l'extracció de pedra.
- S'ofereixen itineraris guiats, tant diürns com nocturns, que combinen esport i cultura.
- El projecte s'emmiralla en models d'èxit com el del Pont du Gard a França.
"És un espai on l'entorn natural i el patrimoni lliguen, i lliguen molt bé."
Recuperació per a la ciutadania
Després d'un període de degradació, la inversió de l'Ajuntament ha permès recuperar el costum dels tarragonins d'anar-hi a buscar farigola o a menjar la mona de Pasqua, consolidant-lo com un actiu social i cultural de primer ordre.

