Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Homenatge i reflexions de l'exalcalde de Tarragona
L’entrevistat expressa il·lusió i agraïment per rebre el pin d’or de l’agrupació, destacant el suport dels companys i el paper fonamental del partit en la seva trajectòria.
Es mostra reticent a valorar la seva pròpia gestió, insistint que serà la ciutadania qui haurà de jutjar la seva alcaldia de deu anys i tot i això opina que foren bons anys.
Explica la seva dedicació actual a la recerca històrica, manifesta el seu afecte per Tarragona sense caure en un localisme excloent i defensa la necessitat d’integrar-se en un projecte de país més ampli.
Reconeixement i Agraïment Institucional
L'exalcalde de Tarragona expressa la seva profunda il·lusió en rebre el pin d'or de l'agrupació. Tot i que confessa que normalment no és partidari de les distincions i honors personals, ha acceptat aquest reconeixement pel seu fort vincle amb el partit, afirmant que sense aquesta institució ell no hauria arribat a ser res en la política. Destaca que el gest dels seus companys, recordant-lo després de tant de temps, té un valor emocional significatiu.
"Sense el partit ja n'hauria estat res, i per tant, ja estic molt agraït."
Balanç de l'Etapa a l'Alcaldia
Pel que fa a la seva trajectòria de deu anys al capdavant de l'ajuntament, el protagonista prefereix mantenir-se en un segon pla i no jutjar la seva pròpia gestió. Considera que:
- La seva opinió seria inevitablement partidista.
- Correspon a la ciutadania i al pas del temps valorar si la seva etapa va ser positiva per a la ciutat.
- És la història qui ha de dictaminar l'èxit o el fracàs de les seves polítiques.
Identitat i Visió de Ciutat
En la seva faceta actual vinculada a la recerca històrica, defineix la seva relació amb Tarragona de manera crítica i oberta. Tot i haver nascut al carrer Major, rebutja l'etiqueta de tarragoní "de socarrel" entesa com un tancament localista.
Defensa una Tarragona oberta que formi part d'un projecte de país més gran, allunyada de l'autocomplaença de qui creu que la seva ciutat és la millor del món sense mirar cap a fora. Es defineix com un tarragoní predisposat al diàleg i a la relació amb els de fora, posant l'accent en el progrés col·lectiu més que en la glòria localista.