Olga Xirinacs presenta 'Viatge dietari 1986-1990'
Introducció de l'entrevista i presentació del llibre que recull el període 1986-1990 de la vida d'Olga Xirinacs.
L'autora reflexiona sobre la necessitat de deixar passar el temps per publicar vivències doloroses i com escriure serveix de teràpia.
Comparació de la vida amb capes geològiques i la importància de les influències de la infantesa en l'obra de l'escriptor.
Debat sobre el valor documental dels dietaris íntims per sobre de la ficció per a futures generacions.
Xirinacs comenta la bona acollida del llibre per part del crític Joan Triadú i l'estil planer de l'obra.
L'autora explica l'amargor que va viure quan va guanyar el Sant Jordi per la incomprensió de certs sectors de Barcelona.
Denúncia del tracte desigual que reben els escriptors tarragonins respecte als de Barcelona o Girona.
Explicació del vincle familiar amb el mar i la realització del desig d'infantesa de viatjar en un gran creuer.
Detalls sobre la presentació a Tarragona i Barcelona, i repàs de les seves satisfaccions recents en l'àmbit de la música.
Presentació del nou dietari d'Olga Xirinacs
L'escriptora tarragonina Olga Xirinacs presenta la seva nova obra, Viatge dietari 1986-1990, un recull de fragments de la seva vida publicat gairebé vint anys després dels fets narrats. L'autora reflexiona sobre la naturalesa de l'escriptura personal i la necessitat de deixar madurar certes vivències abans de fer-les públiques.
Els eixos de l'obra
- El pas del temps i la maduració: Xirinacs explica que el retard en la publicació respon a la necessitat de deixar que el dolor de certs moments s'atenuï:
> "Fins que no passa un temps, no les pots treure. Les treuries amb massa ímpetu."
- Viatges i records familars: El llibre destaca un viatge a Nova York a bord del Queen Elizabeth 2, motivat per la influència del seu avi, que era consignatari de vaixells. Aquesta part connecta la seva infantesa amb la seva etapa de maduresa.
- La visió de la vida i el temps: L'autora defensa que la vida no és lineal, sinó que està feta d'estrats i capes geològiques de records que s'entrecreuen.
Crítica i estil literari
L'obra ha rebut l'aval del prestigiós crític Joan Triadú, qui en destaca la qualitat literària malgrat usar un llenguatge planer i entenedor. Xirinacs reivindica el dietari com un gènere de futur, fonamental per documentar la història de la vida privada.
Reivindicació del territori
L'autora expressa el seu desacord amb el centralisme cultural de Barcelona, denunciant el tracte diferencial que reben els escriptors del Camp de Tarragona. També aprofita l'obra per aclarir la polèmica al voltant del seu guardó al Premi Sant Jordi, un episodi que va ser dolorós per la incomprensió de certs sectors de la capital.

