Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Sergi Pompermayer: L'art de l'humor i el guió de sitcom
Sergi Pompermayer explica que fer riure requereix més gràcia que tècnica, destacant l'ús de la inseguretat i la descontextualització com a eines clau.
De la seva formació com a veterinari a l'hospital de Sant Pau fins a l'èxit teatral amb 'Zoui' i la seva entrada al món del guió televisiu.
La importància de la confiança i l'empatia amb Jordi Sànchez per crear històries i personatges amb sintonia humorística.
L'aprenentatge autodidacta mitjançant l'anàlisi de sèries com 'Friends' i 'Frasier', i el viatge a Los Angeles per aprendre a produir sitcoms.
Diferències entre la 'factoria' televisiva i l''artesania' teatral, on l'autor té més llibertat per tractar temes introspectius.
Pompermayer explica per què prefereix escriure abans que actuar i el seu desig de ser reconegut professionalment sense perdre la privadesa.
Com es generen les idees en equip i la importància de crear personatges amb conflictes interns i capacitats limitades per generar rialles.
Anàlisi de l'èxit d'audiència de 'Lo Cartanyà' i defensa de la sèrie davant les crítiques territorials, reivindicant la mesquinesa com a motor còmic.
L'humor com a do i l'ús de la mesquinesa
En Sergi Pompermayer reflexiona sobre la naturalesa de l'humor, afirmant que més que una tècnica, el que cal és tenir gràcia i el do de "treure punta a la realitat". Per a l'autor, la clau d'un bon gag resideix sovint en factors com:
- Riure's d'un mateix: El punt de partida indispensable per connectar amb el públic.
- La descontextualització: Posar personatges convencionals en situacions on no saben com actuar.
- La inseguretat i la mesquinesa: Els personatges imperfectes, patètics o mesquins són els que realment generen comèdia.
"La gent que fa menys riure són els que van més segurs per la vida. La inseguretat és el que pot acabar fent riure a més gent."
De la veterinària al Teatre Lliure i Plats Bruts
Pompermayer explica la seva curiosa trajectòria professional. Tot i ser veterinari de formació i treballar en recerca a l'Hospital de Sant Pau, el seu èxit teatral amb l'obra Zoui (dirigida per Lluís Homar) li va obrir les portes de la realitat professional. La seva entrada a la televisió va venir de la mà del seu amic d'infantesa, el Jordi Sànchez, participant en la creació de la mítica sèrie Plats Bruts.
L'aprenentatge de la sitcom: l'estil americà
Com que en aquella època no hi havia manuals de guió a l'abast, l'equip de Plats Bruts va haver d'aprendre de manera autodidacta:
- Anàlisi de referents: Es van emmirallar en sèries com Friends, Seinfeld i Frasier.
- Treball de camp: Van arribar a transcriure capítols sencers per entendre l'estructura, les trames i el ritme dels gags.
- Producció: Fins i tot van viatjar a Los Angeles per aprendre com es rodava amb públic en directe i la figura de l'animador de plató.
Diferències entre teatre i televisió
L'autor estableix una distinció clara entre ambdós mitjans:
- La televisió és vista com una factoria, un treball d'equip més pautat i adaptat a unes normes externes.
- El teatre és considerat artesania, un espai de llibertat absoluta on l'autor s'expressa de forma introspectiva i assumeix els seus propis riscos.
La polèmica de Lo Cartanyà
Finalment, es comenta l'èxit d'audiència de la sèrie Lo Cartanyà, malgrat les crítiques rebudes des de les Terres de Ponent. Pompermayer defensa que la sèrie no pretén retratar ni faltar al respecte a ningú, sinó que utilitza l'arquetip del clown i la mesquinesa humana com a motors universals de la comèdia.