Entrevista a Lluís Arola: El futur de la URV i els reptes universitaris
Salutació inicial, reflexió sobre l’últim curs de mandat i intencions de tornar a la docència i la recerca.
Definició del mapa de màsters de segon nivell, importància del procés de Bolonya i de la convergència europea.
Model policèntric de col·laboració universitat–sistema productiu; projectes d’enologia, química i indústria cultural; convocatòries i finançament.
Comentaris crítics sobre la lentitud del procés i la manca de voluntat política per iniciar les obres.
Plans d’infraestructura per a l’Escola d’Arquitectura, Medicina i campus unificat; negociacions amb administracions.
Estrena satisfactòria dels estudis d’arquitectura i biotecnologia, alta demanda i perfil dels alumnes.
Restriccions normatives que frenen el llançament de nous ensenyaments i perspectives a mitjà termini.
Manteniment dels 12 000 estudiants malgrat la davallada demogràfica i increment d’alumnes de cicles formatius.
Funcionament del sistema Erasmus, barreres econòmiques i facilitat per a la mobilitat d’estudiants de màster.
Estancament del projecte per manca de lideratge i compromís de la Generalitat i altres governs.
Manca de projecte comú per al Camp de Tarragona, sentiments de pessimisme i crida a un lideratge fort.
Comiat i agraïments per tancar l’episodi.
Tancament d'una etapa i visió de futur
El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, reflexiona sobre el seu últim curs al capdavant de la institució. Tot i el relleu previst per al maig, Arola manté la intensitat en la gestió i ja planifica el seu retorn a la docència i la recerca després d'un any sabàtic.
Reptes i eixos estratègics de la URV
El desplegament dels Màsters
L'objectiu principal és consolidar un mapa de Màsters i Doctorats d'alta qualitat, especialment amb el desplegament del Procés de Bolonya. La meta és assolir un terç dels estudiants en postgrau (uns 3.000 alumnes) per evitar el risc de convertir-se en una universitat de només primer cicle.
Especialització territorial
Arola aposta per l'alineament amb el territori en sectors estratègics:
- Química i Cultura a Tarragona.
- Enologia i Turisme a Vila-seca i Falset.
- Nutrició a Reus (Tecnoparc).
"Sense referència científica sòlida al darrere, els màsters no són creïbles."
Infraestructures i Parcs Científics
El rector destaca la creació de Parcs Científics i Tecnològics com a motors de transferència de coneixement. Tot i haver aconseguit finançament per valor de 18 milions d'euros, es mostra crític amb la manca de lideratge i suport polític del territori.
Projectes pendents
- Facultat de Lletres: Un procés que qualifica de "desesperant" per la seva lentitud administrativa.
- Campus de Reus i Tortosa: Plans per centralitzar facultats i crear estructures de campus modernes.
- Sabinosa: El projecte es troba en un "llimb" per la manca de compromís clar de les administracions.
Punt de vista sobre la política territorial
Arola acaba l'entrevista amb un to pessimista respecte a l'ambició política de la regió. Considera que falta un projecte col·lectiu engrescador per al Camp de Tarragona que vagi més enllà dels negocis individuals o empresarials.

