L'ofici de lutier i arqueté amb Ramon Sunyer
Introducció al taller de Ramon Sunyer al carrer Caballers 4 de Tarragona i motiu de la visita per descobrir l’art ancestral de la lutheria i l’arqueteteria.
Explicació de la diferència entre lutier (facilitador d’instruments) i arqueté (fabricant d’arcs), i de la personalitat única que té cada violí segons el disseny i el vernís.
Descripció de les escoles italiana, germano‐austríaca i francesa, les seves variants, característiques estètiques i funcionals, i evolució del disseny fins al segle XX.
Procés de substitució de les crins de cavall (qualitats i orígens) i tractaments preventius i acústics de la fusta abans del vernís.
Elecció de fusta d’avet per a la tapa i d’auró per al fons, riscles i mànec, més altres fustes per a encaixos i accessoris interiors.
Funció de l’ànima com a equalitzador, posició de la barra harmònica i influència en la projecció i timbre de l’instrument.
Escoles especialitzades (Cremona, Mittenwald, Mircourt, República Txeca, EUA, Canadà) i contingut de la formació, centrada en l’ofici i la precisió de cada pas.
Revolució de l’arc al segle XIX amb Turte, diferències amb instruments antics, i comiat de la visita al taller.
L'art ancestral de la lutheria a Tarragona
L'entrevista ens trasllada al taller de Ramon Sunyer, un mestre lutier i arqueté situat al nucli antic de Tarragona. Aquest ofici és definit com un art ancestral que requereix una formació específica i una gran precisió tècnica per mantenir i construir instruments de corda.
Diferències entre lutier i arqueté
Sunyer aclareix la distinció fonamental entre aquestes dues especialitats:
- El lutier es dedica a la construcció i manteniment dels instruments en si (violins, violes, violoncels).
- L'arqueté se centra exclusivament en les baguetes o arcs necessaris per tocar-los.
Secrets de construcció i materials
L'èxit d'un instrument com els cèlebres Stradivarius no resideix només en el vernís, sinó en tot el procés:
- Matèria primera: S'utilitzen fustes d'abet per a la tapa i d'auró per al fons i el mànec. Per als accessoris s'empra l'eben.
- L'ànima de l'instrument: Una petita vareta interior que actua com un equalitzador, transmetent la vibració entre les parts de l'instrument i definint el seu timbre final.
- Crins de cavall: Els arcs utilitzen pèl de cua de cavall, sent les de Mongòlia les de major qualitat.
Escoles i Formació
Ramon Sunyer destaca que a l'estat espanyol no hi ha escoles de formació i que cal anar a l'estranger, com a Cremona (Itàlia), Mittenwald (Alemanya) o la República Txeca, on ell es va formar. L'aprenentatge es basa en l'adquisició d'un ofici repetitiu i extremadament precís, on cada acció condiciona la qualitat final de l'instrument.
"Aquest instrument té personalitat pròpia, un so quasi únic i irrepetible."

