Viure i Conviure: Habitatge compartit entre generacions
Introducció de la Maria del Carme (àvia amfitriona), la Mercè Dalmau (treballadora social) i la Rosa Llurba (tècnica de serveis socials) per parlar del programa de convivència.
Explicació dels vuit anys de trajectòria del programa, el sistema d'ajudes econòmiques per a ambdues parts i les regles bàsiques de convivència com els horaris i els àpats conjunts.
Discussió sobre el predomini de dones (àvies i noies) en el programa i les dificultats per incloure homes en el projecte.
Relat personal de la Maria del Carme sobre com va decidir apuntar-se al programa, la seva relació amb l'estudiant Maria Chorro i la bona rebuda per part de la seva família.
Detalls sobre el paper de les psicòlogues en l'aparellament de les parelles, el mes de prova inicial i el monitoratge constant de la convivència per evitar conflictes.
Debat sobre la falta d'avis voluntaris a causa de la por a perdre la independència o a deixar entrar estranys a casa, malgrat les garanties que ofereix el programa.
On s'han d'adreçar els interessats (Universitat i Ajuntament), terminis de sol·licitud i extensió del programa a altres capitals catalanes i espanyoles.
El programa Viure i Conviure
El programa facilita que estudiants universitaris s'allotgin a casa de persones grans (principalment àvies que viuen soles) a canvi de companyia. Aquesta iniciativa, que ja fa vuit anys que funciona a Tarragona, té un doble objectiu: combatre la solitud de la gent gran i oferir un habitatge assequible als joves.
Condicions i beneficis del programa
- Compensació econòmica: Les àvies reben una petita ajuda d'uns 90 euros per cobrir l'augment de les despeses de subministraments (llum, aigua i gas). Els estudiants, per la seva banda, reben una beca fraccionada en dos pagaments per ajudar amb les despeses acadèmiques.
- Normes de convivència: Existeixen unes bases generals com ara l'horari d'arribada (màxim a les 22:30 h) i la prohibició de portar amics a casa per respectar la privacitat de l'amfitrió.
- L'acompanyament: El requisit fonamental és la convivència, per la qual cosa s'insta a fer com a mínim un àpat conjunt al dia.
Gestió i selecció de parelles
L'èxit del programa es basa en un procés de selecció rigorós gestionat per treballadores socials i psicòlogues:
- 1 Entrevistes prèvies: Es realitzen entrevistes tant a l'estudiant com a la persona gran per encaixar els seus taranàs.
- 2 Mes de prova: Un cop es presenta l'estudiant, s'estableix un mes de prova abans de formalitzar l'acord definitiu fins al juny.
- 3 Seguiment professional: Hi ha un equip darrere que garanteix la seguretat i el benestar de les dues parts, intervenint si sorgeixen conflictes.
L'experiència real: Maria del Carme i Maria Chorro
La Maria del Carme, una de les participants, explica la seva experiència positiva amb la Maria, una estudiant de publicitat de Manresa. Malgrat ser desconegudes inicialment, han creat un vincle familiar:
"No és pels diners que et donen, és per la companyia sobretot. Dinem i sopem juntes, i si li agrada un programa de televisió diferent del meu, ens repartim l'espai amb tota naturalitat."
Crida a la participació
Actualment hi ha més demanda d'estudiants que d'avis. Moltes persones grans tenen por de deixar entrar un estrany a casa, però les organitzadores insisteixen que és un procés segur i amb totes les garanties institucionals. El programa també està disponible en altres ciutats universitàries com Vic, Manresa, Barcelona o Girona.

