10 anys d'Animat i el futur de la cultura a Tarragona
Presentació del desè aniversari d’Animat Serveis Culturals i de la marca Tarragona Cultura Contemporània (TCC).
Debat sobre la mida del fulletó, llegibilitat i la mitjana de les 30 activitats mensuals.
Repàs als orígens al magatzem cooperatiu, concerts al Tinc Lado i al BAM, fins al model estable dels últims set anys.
Estructura d’Animat: 18-19 persones voluntàries, programadors especialitzats per gènere i la responsabilitat compartida en la coordinació i assistència.
Implicació de sales privades, suport municipal, de la Diputació i la Generalitat, i inversió en equips de so i llum.
Creació d’una xarxa de promotors i discogràfiques per portar artistes estatals i estrangers, assegurant un circuit de gira.
Comparativa entre el mercat petit dels músics catalans i els preus inferiors dels artistes internacionals de gira.
Anècdotes de la nit de pluja, actuacions del cycle i reflexió sobre futurs objectius en grans concerts a l’aire lliure.
Prioritat de mantenir programació constant en diferents equipaments per sobre dels grans esdeveniments puntuals.
Lanzament de la programació que comença el dia 6: canvis de cabuda de sales i doble sessió de cinema dominical per millorar accesibilitat.
Anunci de noms internacionals (Françoise Breth, The Gartijanik, Deltonos) i calendari de tancament de mesos amb propostes internacionals i locals.
La sala Trono com a referent teatral autofinançat a Tarragona, amb 50 espectadors cada quinze dies i gran importància cultural.
Discussió sobre el rol dels ajuntaments democràtics, usos dels recursos públics i privats, i la necessitat de dinamitzar en lloc d’immobilitzar la cultura.
Declivi de les bandes i orquestres municipals, inflació en la contractació, gratuïtat dels concerts i problemes d’abús d’alcohol.
Evolució de l’hàbit d’assistència de pagament, preus accessibles (5 €) i comparativa amb l’oferta de Santatecla.
Destacats de cinema: l’última de Kusturica i IR3 de Quincampoix; de música: SCAR, Intensify, Kingston Kitson, Love of Lesbian, Matt Elliot i The Kilientel.
Èmfasi en la programació eclèctica per atreure públics diferents i evitar la monotonia d’assistents repetitius.
Gustos musicals personals, suport a les descàrregues, valor del cartell ampliat, i desig de relleu generacional per als propers 10 anys.
La Trajectòria d'Animat i el Projecte TCC
L'entrevista commemora el desè aniversari de Animat Serveis Culturals i la seva programació estable, coneguda com a TCC (Tarragona Cultura Contemporània). Nei Torrell, fundador del col·lectiu, explica com han passat de fer concerts en espais petits a consolidar una oferta de música i cinema alternatiu que moltes vegades no arriba als circuits comercials.
Model de Gestió i Programació
El projecte destaca per un model singular basat en la vocació i el voluntariat:
- L'equip està format per unes 18-19 persones que col·laboren de forma desinteressada.
- No hi ha un únic programador, sinó que es divideixen per especialització de gèneres (teatre, cinema, música).
- S'aprofiten els circuits de gires internacionals per portar artistes de primer nivell a preus assequibles.
"Tarragona té més sales per càpita amb programació estable que cap altra ciutat de l'estat espanyol de les seves dimensions."
Novetats de la Temporada i Reptes
Torrell analitza la situació actual de les sales a la ciutat i els canvis en la graella cultural:
- Manca d'aforaments intermedis: Amb la reducció de la Sala Golfos, la ciutat s'ha quedat sense espais per a 500-600 persones, limitant-se a sales de màxim 300.
- Cinema: S'introdueix la doble sessió els diumenges a l'Antiga Audiència per respondre a l'alta demanda del públic.
- Teatre: Es reivindica la tasca de la Sala Trono com un miracle del teatre de petit format i l'autofinançament.
Filosofia Cultural i Crítica al Model Públic
L'entrevistat reflexiona sobre la necessitat de recuperar la cultura com un acte actiu del ciutadà:
- Critica la "decadència" dels concerts gratuïts municipals que generen inflació i perverteixen l'escolta musical.
- Defensa el model de pagar entrada (encara que sigui un preu simbòlic de 5 euros) per garantir les condicions de l'espectacle.
- L'objectiu final és la renovació generacional perquè el projecte continuï viu amb nous relleus.

