Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Bandes sonores de Malcolm Arnold i musicals clàssics
Discussió sobre el viatge sonor de Malcolm Arnold des del Brasil fins a l’Índia i presentació de la banda sonora de "9 hores de terror", que combina música clàssica occidental i hindú.
Patró sonor hindú de la pel·lícula amb referències a la novetat d’introduir elements orientals abans de l’impacte dels Beatles i Ravi Shankar.
Comentaris sobre la marxa amb to de comèdia interpretada per nens a escena, la gràcia dels petits i la dinàmica entre el rei autoritari i l’alumna refinada.
Repetides salutacions de "Fins demà!" i recordatori de no desfer encara les maletes, anunciant la continuació de la secció demà.
Anàlisi de la banda sonora de 9 hores de terror
Aquest episodi ens proposa un viatge musical cap a la Índia a través de la pel·lícula de Mark Robson, centrada en els moments previs a l'assassinat de Mahatma Gandhi. El compositor analitzat és Malcolm Arnold, una figura clau en la història de la música cinematogràfica anglesa.
Característiques de la partitura
La música d'Arnold en aquest film destaca per la seva dualitat, barrejant dos estils molt diferenciats:
- Estil Occidental: Utilitzat com a acompanyament dramàtic amb el so clàssic del prestigiós autor.
- Estil Hindú: Una aposta pionera que inclou sonoritats orientals per a escenes de festes i concerts.
"Aquest aspecte oriental és interessant perquè encara no s'havia posat de moda a Occident a través dels Beatles o Ravi Shankar; Arnold es va avançar a ells."
Recordant el musical El rei i jo
En la segona part, es comenta una de les escenes més tendres i divertides d'aquest clàssic cinematogràfic:
- Es descriu el contrast entre la societat refinada de la protagonista i el caràcter autoritari del rei.
- Es destaca la coreografia dels nens fent reverències davant la seva institutriu, comparant la dinàmica amb una mena de Pigmalió a la inversa.
- La música que acompanya l'escena té un marcat caràcter de comèdia i tendresa.