Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Don Quixote d'Orson Welles: Entre el mite i la modernitat
Andrés i Sònia obren el programa, recorden on van deixar Don Quixote i anticipen el que tractaran avui.
Explicació de la proposta: barrejar la ficció clàssica de Cervantes amb la realitat contemporània a través de la fantasmagoria de Welles.
Escoltem un passatge on Don Quixote exhorta Sancho a continuar sol, invocant virtut i bellesa, marcant la separació dels dos personatges.
Sancho recorre pobles de La Manxa cercant a Dulcinea, reflexionant sobre la seva condició i les imprecisions de la missió.
Malgrat trobar-se geogràficament a prop, Don Quixote i Sancho no aconsegueixen retrobar-se, mentre la recerca de Dulcinea segueix en l’aire.
Interludi on Sancho treballa en un rodatge, segueix l’atmosfera cinematogràfica i s’introdueix la figura de Welles com a creador de la fantasia moderna.
Narrador i convidats destaquen el mite de Don Quixote com a cavaller ideal i la humanitat de Sancho com a contrapunt, emblemes de virtuts i torpors.
Conclouen avançant més capítols de la fantasmagoria i donen per finalitzat el programa, recordant el següent episodi.
L'obra d'Orson Welles: Una fantasmagoria cinematogràfica
En aquesta sessió es reflexiona sobre la pel·lícula inconclusa de Don Quixote dirigida per Orson Welles. El director nord-americà va plantejar una proposta innovadora que barreja la ficció clàssica de Miguel de Cervantes amb la realitat espanyola dels anys 50. Segons els analistes:
- L'obra és una barreja entre la ficció de l'època i la realitat actual (del segle XX).
- Representa un viatge on els personatges clàssics es troben en un escenari modernitzat.
- Welles va buscar reflectir les virtuts i els vicis del poble espanyol.
La separació de Don Quixote i Sancho Panza
El contingut sonor ens submergeix en una de les trames més emotives on el cavaller decideix emprendre un camí en solitari per complir amb la seva penitència.
"Que la fineza de mi negocio está en no comer y en hacer otras asperezas equivalentes en medio de estas hostiles soledades."
Don Quixote s'allunya cap al sud en una mena de "obediència migratòria", mentre que Sancho Panza:
- 1 Rep una missiva per a la seva estimada Dulcinea.
- 2 Busca infructuosament el palau de l'estimada en diversos pobles.
- 3 Acaba treballant en un rodatge de cinema a Andalusia per guanyar uns diners, reforçant el sentit de metatextualitat de l'obra.
Reflexió final sobre els personatges
L'episodi conclou amb una lloança a la figura de Don Quixote com el cavaller perfecte que ha lluitat contra gegants amb mitjans precaris. Es destaca que, mentre Quixote és el gran mite, Sancho és el personatge meravellós en la seva maldestresa. Junts, han sobreviscut a segles d'obscurantisme i repressió, mantenint la seva essència viva malgrat els canvis del món modern.