Memòries de la Guerra Civil i Postguerra a Tarragona
Inici de la conversa amb l'avi Ramon per continuar el relat de les seves vivències històriques a Tarragona.
Un home interromp un acte al Gimnàstic per protestar per la situació del seu fill al front de l'Ebre.
Relat sobre l'incendi misteriós de les grades de l'estadi i la descripció de l'espai.
Explicació sobre els avisos de bombardeig, l'avió conegut com la Pava i les defenses al campanar de Sant Joan.
L'ús logístic de les esglésies per part de la CNT-FAI i l'anècdota del sac de sal durant la retirada.
Reflexió sobre el perill de citar noms reals en les anècdotes de guerra.
Trucs per manipular el marcatge de les targetes de racionament i aconseguir més pa en diferents forns.
En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix records i anècdotes viscudes a Tarragona durant la Guerra Civil i els anys posteriors, destacant la supervivència i la picaresca de l'època.
El Nàstic i l'incident al front de l'Ebre
L'avi relata un episodi al camp del Gimnàstic de Tarragona, on durant un homenatge a una pianista local, un home va interrompre els discursos oficials per criticar els comandaments. El motiu era la desesperació per no tenir notícies del seu fill, que es trobava lluitant al Front de l'Ebre. Poc després d'aquest incident, es va cremar la grada de fusta de l'estadi, un fet que oficialment es va atribuir a una galleda de cigarrets, tot i que el misteri va quedar en l'aire.
Defensa i vida quotidiana durant els bombardeigs
Es descriu la situació de perill constant amb l'arribada de les bombes:
- La Pava: Nom amb què es coneixia l'avió que venia de Mallorca per bombardejar la ciutat.
- Senyals d'alarma: El toc de la campana Capona avisava la població del perill imminent.
- Defenses improvisades: Es van instal·lar reflectors i armament lleuger al campanar de l'església de Sant Joan per intentar forçar els avions a volar més alt.
L'ús de les esglésies i el saqueig
Durant el conflicte, moltes esglésies van canviar la seva funció religiosa per convertir-se en magatzems o economats de la CNT-FAI:
- L'església de Sant Joan servia d'economat.
- L'església de Sant Agustí s'utilitzava per guardar queviures com sucre i farina.
L'avi recorda amb ironia com, durant el buit de poder entre la retirada i l'entrada dels nacionals, molta gent va anar a saquejar aquests magatzems. Explica l'anècdota d'un home que va carregar un sac pesadíssim pensant que era sucre, només per descobrir en arribar a casa que era sal.
Picaresca amb les targetes de racionament
En els temps de postguerra marcats per l'escassetat, la població recorria a l'enginy per aconseguir més menjar:
"Amb una miqueta de saliva i l'ungla... el tornaves a posar a lloc [el forat de la targeta] i anàvem a un altre forn per tenir una altra ració de pa."
Aquesta picaresca permetia duplicar les racions de pa si aconseguien enganyar el sistema de marcatge de les targetes de racionament en diferents establiments.

