Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Records de l'Avi Ramon: Cavalls i Carruatges d'Antany
Explicació sobre com funcionaven els carruatges coberts que transportaven la llet a les granges i punts de venda, i com s'utilitzaven les lleteres d'alumini per mesurar el producte.
Descripció dels carros de morts, la distinció entre el color blanc per a joves i el negre per a adults, i el recorregut del seguici fúnebre des del Serrallo.
L'Avi Ramon explica una anècdota humorística sobre un nen que plora darrere d'un cotxe fúnebre perquè el seu pare, que és el conductor, no el deixa pujar.
Relat d'una caiguda infantil de l'Avi amb un poni i una reflexió sobre la intel·ligència dels cavalls i la seva capacitat per detectar les intencions humanes.
Records sobre el so dels cavalls als carrers vora el port i la imatge dels animals guarnits que baixaven des del carrer Cavallers cap a la plaça.
El Món dels Carruatges i els Cavalls amb l'Avi Ramon
Aquesta setmana tanquem el cicle dedicat a la història dels animals de tir i els carruatges a la ciutat, coincidint amb la celebració dels Tres Tombs de Sant Antoni. L'Avi Ramon ens transporta a una època on el transport animal era el motor de l'economia i la vida social.
Tipologies de Carruatges i el Repartiment de la Llet
En el passat, els carruatges no només portaven mercaderies pesants com carbó o carn, sinó que tenien funcions molt específiques:
- Les Letxeries: Existien carruatges tipus tartana coberts que repartien la llet. No s'entregava casa per casa, sinó a punts de venda i granges.
- El Mesurament: La llet es transportava en bombons d'alumini i el client anava a buscar-la amb la seva pròpia lletera. Com que els recipients ja tenien mides fixes (mig litre, un litre), sovint no calia ni mesurar el líquid.
El Protocol dels Enterraments
Un dels records més vívids és el del carruatge mortuori. Segons l'Avi Ramon, hi havia una jerarquia visual i protocols estrictes:
- Negre i Blanc: Els carros ordinaris eren negres i elegants, però per a les morts de joves o noies solteres (verges), s'utilitzaven carros blancs.
- L'itinerari del dol: Al barri del Serrallo, el seguici seguia el carro a peu per diversos carrers fins a la benvinguda del dol a l'església de Sant Francesc. El ritme era tan pausat que alguns assistents fins i tot tenien temps d'entrar a un bar a fer un got de vi i reincorporar-se a la marxa.
Anècdotes Personals i el Caràcter dels Cavalls
L'Avi comparteix una experiència personal de quan tenia sis anys: li van oferir un poni si era capaç de muntar-lo. Malauradament, un ramat de cabres va espantar l'animal, provocant-li una caiguda que el va fer ser cautelós amb els cavalls durant anys.
"Tenen molt de coneixement els cavalls... si veuen que vas amb mala intenció, et fan mala cara; però si veuen que ets innocent, t'admeten."
La Vida a la Ciutat i la Plaça de Toros
Finalment, es destaca el paper dels cavalls en l'espectacle. Des del carrer Cavallers, els cavalls sortien luxosament adornats amb campanetes cap a la Plaça de Toros, creuant la ciutat a peu i oferint una imatge majestuosa que encara avui es recorda amb nostàlgia.