Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
L'univers emocional d'Édith Piaf i el cinema a Tarragona
Presentació de la pel·lícula 'L'última vez que vi París' amb Elizabeth Taylor, dins del cicle Ciutats de Turisme a la plaça Pallol.
Andrés presenta la cançó 'Légende' d'Édith Piaf, basada en una llegenda d'un castell francès i els amants separats.
Reflexions sobre l'admiració que poetes com Jean Cocteau i Léon-Paul Fargue sentien per la veu tràgica i pura de l'artista.
Explicació de com l'artista veia el seu públic com un amant i la seva capacitat d'autocrítica constructiva per millorar.
Audició de la cançó 'Enfin le printemps', enregistrada en directe a l'Olympia el 1955, que aporta un to més esperançador.
L'ànima d'Édith Piaf: Veu, Poesia i Tragedia
En aquesta edició del programa, l'Andrés continua desgranant la vida intensa i sovint tràgica de la mítica cantant francesa Édith Piaf. A través de la seva música i del testimoni de grans intel·lectuals de l'època, s'explora la profunditat d'una artista que transformava el seu dolor intern en art pur.
Poesia i connexions artístiques
El programa destaca com la figura de Piaf va captivar grans ments de la cultura francesa:
- El poeta Léon-Paul Fargue descrivia la seva veu com a "pura i clara", comparant el seu talent amb les pinzellades divines de Goya o Delacroix.
- Jean Cocteau, en quedar fascinat pel seu carisma, la va batejar com la "poetessa dels carrers" i va escriure expressament per a ella l'obra teatral Le Bel Indifférent.
- La mateixa Piaf confessava que la seva relació amb el públic era gairebé mística, considerant l'audiència com el seu únic i veritable amant a qui s'entregava totalment en cada actuació.
Selecció musical i significat
S'analitzen dues peces clau interpretades en directe a l'Olympia de París el 1955:
- 1 "Légende": Una cançó basada en la història d'un castell francès on un fantasma ajuda els amants separats per conflictes familiars.
- 2 "Enfin le printemps": Una obra amb un to aparentment més alegre que celebra la primavera, tot i que, com s'indica, la veu de Piaf mai perd del tot aquest matís de tristor i experiència viscuda.
Agenda Cultural: Cine Club a l'Antiga Audiència
En el marc del cicle de l'Antiga Audiència de Tarragona, es recorda la projecció amb col·laboració del Sindicat d'Iniciativa i Turisme:
- Pel·lícula: The Last Time I Saw Paris (1954), dirigida per Richard Brooks.
- Actors: Protagonitzada per Elizabeth Taylor i Van Johnson.
- És un drama sentimental ambientat a la ciutat de la llum que complementa perfectament la temàtica del programa.
"Vostè és la poetessa dels carrers. Vostè i jo vam néixer per comprendre'ns mútuament."
— Jean Cocteau a Édith Piaf.