Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
L'Odissea de Welles: El final del Quixot inacabat
Presentació de la pel·lícula 'Un rei a Nova York' (1957) de Charles Chaplin, que es projectarà al local l'Antiquari.
Explicació sobre com Orson Welles va filmar la seva versió del Quixot per parts i com Jesús Franco en va fer el muntatge final.
Fragment de la pel·lícula on els personatges arriben a una festa popular i Sancho és confós amb un veí del poble.
El Quixot de Welles reflexiona sobre les càmeres de cinema i la pèrdua de llibertat davant els nous invents.
Reflexió sobre la impossibilitat d'igualar el llibre original al cinema i tancament amb un tribut a la memòria d'Orson Welles.
El Cinema a l'Antiquari i el Retorn del Cavaller
L'episodi comença amb una recomanació cinematogràfica a l'Antiquari de Tarragona, on es projectarà "Un rei a Nova York" (1957) de Charles Chaplin. Tot seguit, la conversa se centra en la singular versió de Don Quixote dirigida per Orson Welles, una obra que el cineasta mai va poder acabar en vida i que va ser reconstruïda pel director espanyol Jesús Franco.
Punts Clau de la Versió de Welles
- Producció fragmentada: Welles va filmar la pel·lícula a intervals durant anys sense aconseguir finançament pel muntatge final.
- Anacronisme deliberat: L'obra barreja el text clàssic de Cervantes amb l'Espanya dels anys 50, creant un contrast entre la tradició i la modernitat.
- Interacció amb el públic: S'escolta un fragment on Sancho i el Quixot entren en una festa popular actual, sent rebuts com a celebritats d'un altre temps.
La Reflexió Final del Cavaller
En el fragment d'àudio, el Quixot reflexiona sobre els "instruments de memòria imposada" (les càmeres), criticant com la tecnologia pot falsificar la realitat. El cavaller, tot i no estar en contra del progrés, lamenta que l'ésser humà es torni esclau de les imatges.
"No tinc res en contra que uns coets vagin a la lluna... el mal està en l'ésser humà per fer-se esclau de les infames pàgines."
Conclusió de l'Obra
L'espai acaba destacant que, malgrat els molts intents cinematogràfics, cap pel·lícula ha aconseguit estar a l'alçada de la grandesa literària de l'obra original de Cervantes. Finalment, es ret un homenatge a Welles, recordant que les seves cendres descansen a Espanya per voluntat pròpia.