El Quixot d'Orson Welles: Entre el Classicisme i la Fantasmagoria

Resum de l'Anàlisi Cinematogràfica: El Don Quijote d'Orson Welles

En aquesta sessió amb l'Andrés d'Andrés, s'explora la singular versió cinematogràfica del Quixot dirigida per Orson Welles. L'espai aprofita la recent celebració de Sant Jordi per analitzar com aquesta obra s'allunya de la narrativa tradicional per endinsar-se en el que els ponents anomenen fantasmagoria.

Els Punts clau de l'adaptació:

• Fidelitat inicial i trencament: Tot i que la pel·lícula comença seguint fidelment els diàlegs i l'esperit de Miguel de Cervantes, aviat introdueix elements anacrònics.
• La bogeria institucionalitzada: Es recorden els passatges clàssics on el personatge decideix fer-se cavaller errant, bateja el seu cavall com a Rocinante i s'encomana a Dulcinea del Toboso.
• El xoc amb la modernitat: Un dels moments més destacats és quan els personatges, vestits a l'estil medieval, es troben de front amb una noia conduint una vespa dels anys 50.

Diàlegs i Temàtiques:

L'episodi reprodueix fragments on Don Quixote promet a Sancho Panza el govern d'una ínsula i la riquesa per a la seva família, utilitzant un llenguatge arcaic que contrasta fortament amb la posada en escena de Welles.

"Donde, acabándolos, cobrase eterno nombre y fama."

Agenda Cultural:

Finalment, es fa una crida a la participació ciutadana per al Cineclub de l'Antiga Audiència, on es projecta el documental Los hombres de Aran (1934) de Robert Flaherty, destacant la duresa de la vida dels pescadors.