Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
La raresa cinèfila del Don Quixote de Orson Welles
L'Andrés comenta les seves lectures de cinema després del dia de Sant Jordi i la seva preferència per les pel·lícules davant dels llibres.
Explicació sobre la procedència del muntatge de 1992, la falta de finançament de Welles i com Jesús Franco va acabar la pel·lícula.
Descripció de la barreja entre passat i modernitat en el film i comparació amb altres versions mediocres o polèmiques del Quixot.
Preparació per escoltar el fragment de la pel·lícula i descripció de les imatges inicials de carreteres espanyoles i personatges.
Lectura de les primeres línies del Quixot en el film i reflexió sobre la complexitat del llenguatge de Cervantes abans de tancar la sessió.
El projecte inacabat d'un tòtem del cinema
En aquesta sessió, l'Andrés ens descobreix una de les peces més curioses i enigmàtiques de la història del cinema: el Don Quixote de Orson Welles. Aquesta obra no és una adaptació convencional, sinó un muntatge documental pòstum realitzat l'any 1992 que intenta recuperar la visió original de Welles sobre el mite de Cervantes.
Una producció plena d'obstacles
- Origen i finançament: Welles va començar a rodar als anys 50 a Mèxic, però mai va poder completar la pel·lícula per falta de recursos econòmics i productors disposats a finançar el muntatge final.
- Recuperació del material: Gràcies a la tasca de la seva parella sentimental, que va anar recollint bobines per tot el món, i a la feina de direcció de Jesús Franco, es va poder bastir el film que coneixem avui.
- Estil anacrònic: El film barreja l'època de Don Quixote amb la modernitat dels anys 50 i 60. És habitual veure el propi Orson Welles dins de la pel·lícula, filmant des d'un cotxe amb una càmera portàtil els carrers i la gent d'Espanya.
Comparativa amb altres versions
L'Andrés destaca que l'obra de Cervantes ha estat adaptada sovint amb resultats dispars:
- 1 Menciona versions musicals russes o la protagonitzada per Sofía Loren, que titlla de "desastre".
- 2 Recorda la polèmica versió amb Fernando Fernán Gómez i Cantinflas, molt criticada pels puristes literaris per l'elecció d'un Sancho Panza mexicà.
Fragment sonor i anàlisi
La secció final de l'episodi se centra en el visionat simbòlic de l'inici del film, on s'escolta el cèlebre començament de la novel·la:
"En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme..."
L'episodi conclou ressaltant la complexitat del llenguatge de l'època i el caràcter fantasmagòric de la proposta de Welles, emplaçant l'oient a continuar l'anàlisi en la propera sessió.