Don Juan Tenorio i les tradicions de Tots Sants
La conversa comença amb un joc de repeticions (“El meu avi… acotxis”) i una broma sobre els “ponts” (dies festius) i el fet de treballar un dia festiu, per després debatre la preferència per ponts reals i imaginaris.
Es planteja què és el Don Juan Tenorio, per què es representa tradicionalment a Tots Sants i la importància històrica i popular de l’obra, tot destacant la complexitat del muntatge.
Discusió dels recursos de les companyies amateurs: el lloguer de vestuari i decorats per estalviar costos, la figura de l’escenògraf aficionat i les dificultats de muntar l’obra en diferents espais.
Records nostàlgics de representacions del Tenorio a la Rambla, els teatres històrics de Tarragona i actors com Terrassa, Lluís Mejia i l’actriu Elvira Jofre, així com l’anècdota de cuidar el vestuari de doña Inés.
Comentari sobre les adaptacions cinematogràfiques i modernitzacions que modifiquen l’esperit clàssic de l’obra. Es conclou anunciant futures xerrades sobre festivitats de Tots Sants, Halloween i altres tradicions.
Recordant el teatre clàssic per Tots Sants
En aquesta conversa, s'explora la profunda connexió històrica entre la festivitat de Tots Sants i la representació de l'obra Don Juan Tenorio. El narrador recorda com, antigament, no es podia concebre aquesta festa sense el teatre o la visita al cementiri.
La complexitat de les representacions teatrals
L'avi detalla per què actualment és difícil veure aquesta obra representada amb la freqüència d'abans:
- Escenografia i vestuari: Es tracta d'una obra molt complexa amb canvis constants de decorat, cosa que genera una despesa econòmica elevada.
- Tradició amateur: Antigament, les companyies d'aficionats comptaven amb pintors, apuntadors i tragidors que elaboraven els seus propis decorats o llogaven el vestuari per abaratir costos.
- Teatres històrics: S'esmenten espais emblemàtics de Tarragona com el Teatre Tarragona, el Modern, el Metropol i l'antic escenari de la Rambla on ara hi ha l'hotel Lauria.
Anecdotari i actors de l'època
Es recorden figures destacades del panorama teatral tarragoní i català:
- L'actor Terrassa, que triomfava fent de Don Juan tant a Tarragona com a Barcelona.
- L'actriu Elvira Jofre, que venia de Barcelona per interpretar Doña Inés.
- Una anècdota personal on l'avi recorda haver ajudat a portar part del vestuari a l'actriu principal mentre s'allotjava a la Plaça del Peix.
Reflexió sobre la modernització
Es lamenta que les versions modernitzades de les obres clàssiques sovint fan que es perdi l'essència original. Tot i que algunes institucions com la Filmoteca intenten recuperar aquestes peces, la seva presència a la cartellera ha disminuït.
". . . un Tots Sants sense Tenorio no era festa. És igual que un Tots Sants sense anar al cementiri, és com si no ho fos."

