Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Memòries de Tarragona: Barris, Balls i Respecte
Es presenta l’Avi Ramon i es retoma la conversa sobre aquells jocs amagats: la seva dimensió íntima, els perills de ser descoberts i el valor històric de recordar-los.
Memòries de la Tarragona d’abans: carrers i edificis que no existien, descampats al costat de la plaça de toros i la Rambla, pins i troncs on els nens jugaven i s’amagaven.
Anècdotes de redades de la Guàrdia Civil, investigacions en cases de prostitució per menors i la persecució política dels ‘rojos’, més en funció dels antecedents que dels delictes reals.
Descripció de les festes populars a barris com el Serrallo: rivalitat de carrers per organitzar activitats, música amb discos (els primers DJs), ball, confiança veïnal i celebracions conjuntes amb versió local de jocs i xocolatades.
Reflexió final sobre la diferència entre educació i respecte, la tolerància de l’època malgrat les normes i acomiadament cordial de l’entrevista amb la promesa de continuar demà.
L'Evolució Urbana i Social de Tarragona
L'Avi Ramon ens transporta a una Tarragona que ja no existeix física ni socialment. En aquesta conversa, es contrasten els paisatges d'abans amb els actuals, destacant com espais que avui són viles i carreteres principals eren, no fa tant, simples descampats o zones de pins.
La ciutat dels espais buits
- Geografia urbana: Molts dels edificis actuals no existien. Zones com la Font del Centenari fins a l'Imperial eren erms amb prou feines un parell de cases.
- El Zigzag i els pins: El final de la Rambla Nova era considerat ja les afores. El zigzag de pins era un punt de reunió fosc i discret on sovint hi havia gent amb llanternes i, de tant en tant, alguna redada policial.
La societat del silenci i el control
- Vigilància ideològica: En aquella època, les autoritats prioritzaven el control polític. Estava molt més perseguit ser roig que ser un lladre.
- Discreció social: Existia una cultura del silenci on molts escàndols no sortien a la llum pública perquè, com diu l'avi:
"Amb boca tapada no entren mosques."
La vida festiva als barris
- El Serrallo i les revetlles: Es destaca el sentiment de comunitat al barri del Serrallo durant festes com Sant Pere o Sant Magí. Els veïns eren extremadament oberts, convidant a tothom a entrar a casa per fer un traguet de vi.
- Competició veïnal: Hi havia una rivalitat sana entre carrers i barris (com Maria Cristina) per veure qui guarnia millor els balcons o qui organitzava la millor xocolatada o sardinada.
- Respecte vs. Educació: L'Avi Ramon fa una reflexió final sobre la pèrdua de valors, distingint el respecte com a pilar socràtic més important que la simple educació formal.