Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Icones del cinema: De James Bond a Un americà a París
Andrés i Andrés donen la benvinguda al seu convidat, el músic i cinèfil Jordi Freixa, i recorden el punt on van deixar la conversa prèvia.
Debaten la figura impertorbable de James Bond, com mai abandona el vestit ni mor a escena, i comenten l’adaptació política del personatge en les últimes pel·lícules.
Els conductors proposen canviar de tema i parlar de musicals de cinema, introduint “Un Americano en París” i el seu rellevància en el gènere.
Jordi Freixa explica la direcció de Vincente Minnelli, la importància del color vermell, la coreografia amb Gene Kelly i l’impacte cultural de la pel·lícula.
Jordi comparteix com el seu pare li parlava del film, la seva vinculació amb la banda sonora i la seva tasca d’arranjaments musicals.
Proposen una interpretació de Jordi amb el seu quartet, s’acomiaden dels oïdors i desitgen un bon cap de setmana.
L'evolució dels mites cinematogràfics
Aquesta conversa entre l'Andrés i el seu convidat, en Jordi Freixa, explora la transformació de personatges i estils clàssics de Hollywood. S'analitza com el setè art adapta els seus referents a les noves realitats socials i polítiques.
James Bond: Adaptació i supervivència
L'episodi comença repassant la figura de James Bond, destacant alguns aspectes clau:
- La seva invulnerabilitat: Un personatge que sobreviu a milers de perills sense que ni tan sols se li arrugui el vestit.
- Evolució política: El personatge ha passat de la col·laboració anglosoviètica en la ficció a convertir-se en un home políticament correcte, abandonant el tabac i el masclisme clàssic per adaptar-se als nous temps.
- Curiositats tècniques: Es comenten petits errors de producció, com l'aparició d'ombres de reflectors en escenes icòniques de la saga.
Vicente Minnelli i el musical «Un americà a París»
La segona part es focalitza en la figura del director Vicente Minnelli i la seva obra mestra de 1951. Els punts més rellevants són:
- Estil visual: Minnelli era conegut com el «senyor de vermell» per la seva obsessió per utilitzar aquest color per donar vistositat a les seves escenes, abans de passar als tons daurats en la seva etapa final amb la Metro.
- Llegat cultural: La pel·lícula es considera avui un adveniment cultural per la qualitat de la seva posada en escena i les coreografies de ballet.
- Simbiosi artística: Es destaca el contrast i l'èxit entre el claque de Gene Kelly i la formació en ballet clàssic de la protagonista.
"Un americà a París no és simplement un musical perquè sí, sinó que està catalogat com un gran adveniment cultural."
Finalment, Jordi Freixa comparteix la seva connexió personal amb aquesta música, heretada de la influència del seu pare, i com ha realitzat els seus propis arranjaments musicals per interpretar-la amb el seu quartet.