Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
L'Avi Ramon i la nostàlgia dels antics cinemes de Tarragona
L’Avi Ramon explica la història del vaixell nord-americà enfonsat davant Cuba, que va motivar l’entrada dels EUA en guerra, i mostra una postal i fotografies de l’època.
El conductor convida els oients a compartir records i anècdotes mitjançant trucada o correu electrònic i facilita l’adreça i el telèfon de Tarragona Ràdio.
S’analitzen els diferents espais d’oci de la ciutat, amb especial atenció al cinema Femina: ubicació, ambientació, acomodadores i l’oferta d’altres sales a la Rambla.
Històries de gamberrades (boles pudents que van fer evacuar el cinema), petons clandestins a les butaques del fons i la estricta censura moral que regulava l’oci cinematogràfic.
Records de Cuba i la Tarragona d'abans
L'Avi Ramon inicia la seva secció recordant una coneguda havanera que l'ha transportat a la seva joventut. Explica que conserva fotografies de l'època en què el vaixell americà (el Maine) va ser enfonsat a Cuba, un fet històric que va servir d'excusa per a l'entrada dels Estats Units en la guerra. Per a ell, aquestes imatges i cançons són documents gràfics fonamentals per recordar com ha canviat el món.
El luxe i les anècdotes del Cinema Fémina
La conversa se centra en els cinemes que omplien la Rambla de Tarragona, especialment el Cinema Fémina, situat on actualment hi ha l'Ajuntament Nou. L'Avi destaca diversos detalls curiosos:
- L'elegància: El cinema era molt senyorial, amb acomodadores uniformades de forma molt elegant.
- Menjar: En aquella època no es menjaven crispetes, sinó que era habitual consumir cacauets.
- Gamberrades: Recorda un incident en què uns joves van rebentar boles fètides, obligant a evacuar tota la sala per la mala olor.
Moralitat i censura de l'època
L'Avi Ramon descriu amb humor el contrast entre la llibertat actual i el control moral de la postguerra:
"Hi havia inspectors que, si t'enganxaven fent-te un petó dins del cine, et podien multar."
Explica que les parelles buscaven les últimes files per tenir intimitat, mentre que als teatres més atrevits (com el Teatro Argentino), la gent gran es disputava les primeres files. També recorda la censura estricta al carrer i a la platja, on es controlava rigorosament la vestimenta de les dones i dels estrangers.