Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Don Quixote d'Orson Welles: L'aventura de la Setmana Santa
Els conductors es presenten, repassen la manca de projecció introductòria i anuncien la composició de l’obra inacabada de Welles sobre Don Quixote.
Escolta d’una llarga escena en la qual Don Quixote confon una processó de Setmana Santa amb un acte d’opressió, s’enfronta als penitents i parla de la seva adorada Dulcinea amb Sancho Panza.
Comentari final dels conductors sobre l’enamorament platònic de Quixote, l’absència de sexe a l’obra i comiat del programa fins demà.
El projecte inacabat d'Orson Welles
El programa comença recordant la història darrere de la pel·lícula Don Quixote. Orson Welles va passar anys filmant escenes i preparant muntatges, però mai va aconseguir el finançament necessari per acabar-la. Finalment, el director espanyol Gess Franco va recopilar tot el material per crear una obra fidel a la visió original de Welles, situant el personatge clàssic en ple segle XX.
La confusió a la processó
L'episodi narra una de les escenes més caòtiques i representatives de la bogeria del cavaller:
- Don Quixote confon una processó de Setmana Santa amb una tropa de malfactors i opressors.
- Confon les màscares dels penitents amb disfresses de criminals i les creus amb cadenes de presoners.
- Malgrat els advertiments de Sancho Panza, el cavaller es llança a l'atac per "desfer l'greuge", provocant un gran enrenou mentre invoca el nom de la seva estimada.
La naturalesa de Dulcinea i l'amor platònic
Després de l'incident, es produeix un contrast dialèctic entre els dos protagonistes sobre la figura de Dulcinea del Toboso:
- Don Quixote la descriu com una deessa, font de la seva força i virtut, defensant un amor platònic i espiritual.
- Sancho Panza la identifica amb la filla de Lorenzo Porchuelo, recordant-la com una dona real amb "pudor a ceba".
"Jo soc enamorat només perquè és forçós que els cavallers andants ho siguin... però soc dels enamorats platònics i continents."
Finalment, els locutors reflexionen sobre com la pel·lícula retrata aquesta dualitat de percepcions sense recórrer a les convencions del cinema modern, mantenint el romanticisme clàssic.