Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
El món és boig, boig, boig: Un clàssic de la comèdia
Presentació de la nova sèrie de programes dedicats a temes musicals de comèdies cinematogràfiques, començant pel clàssic de 1963.
Explicació del detonant de la pel·lícula: l'accident d'un gànster que revela la ubicació de milions amagats sota una 'W' en un parc.
Descripció de com l'ambició fa que cada cop més gent s'uneixi a la persecució, alterant l'ordre públic i cridant l'atenció de la policia.
Detalls sobre l'aparició de nombrosos actors famosos com Buster Keaton i la innovació del format Cinerama d'una sola càmera.
Anàlisi de la banda sonora nominada a l'Òscar i introducció al tema musical principal per tancar l'episodi.
Anàlisi del clàssic cinematogràfic de 1963
En aquesta entrega, s'inicia un cicle dedicat a les músiques de comèdia, començant per la icònica pel·lícula d'Stanley Kramer, El mundo está loco, loco, loco, loco (1963). L'obra es defineix com una espectacular operació comercial de l'època, destacant pel seu repartiment estel·lar i un guió carregat de gags i situacions absurdes.
Argument i trama principal
La història s'articula al voltant d'una frenètica persecució pel tresor:
- L'incident inicial: Un gànster anomenat "Bocazas" té un accident de cotxe i, abans de morir, revela a uns desconeguts que hi ha una fortuna amagada sota una "W" en un parc.
- L'ambició humana: El que comença com una comunicació accidental es converteix en una carrera desmesurada on tothom vol arribar primer, sumant cada vegada més personatges a la recerca.
- El caos circulatori: La competició provoca un descontrol a les carreteres que acaba cridant l'atenció del cap de policia, interpretat pel gran Spencer Tracy.
Detalls tècnics i curiositats
- Repartiment: Inclou nombrosos cameos i aparicions curtes d'actors llegendaris com Buster Keaton.
- Innovació visual: Va ser la primera pel·lícula presentada en format Cinerama utilitzant una sola càmera.
- Banda sonora: La música, composta per Ernest Gold amb lletra de Mack David, va rebre nominacions als premis Òscar. El tema principal és un vals molt reconegut que marca el ritme de la bogeria col·lectiva que descriu el film.
"És una pel·lícula plena de gags, interpretacions estel·lars i una cerca absurda que encara avui resulta divertidíssima."