Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Picaresca, cinema i records de Tarragona amb l'avi Ramon
Conversa inicial distesa sobre una confusió graciosa de l'avi Ramon respecte a la boira de Tarragona i la seva comparació amb la de Londres.
L'avi explica la seva experiència veient la pel·lícula de Pasolini i com l'obra reflecteix la picaresca i les aventures amoroses en temps de crisi a Itàlia.
Anàlisi de com les classes altes franceses i italianes usaven vestuaris i regles de cortesia per ocultar la seva conducta llicenciosa.
Reflexió sobre el poder dels Papes i les elits per portar una vida doble mentre mantenien el control social i religiós.
L'avi Ramon recorda quan va plantar els arbres de la plaça i critica la manca de preocupació per les coses genuïnament tarragonines.
Picaresca i llibertat sexual a través de la història
L'avi Ramon comparteix les seves reflexions després de veure la pel·lícula El Decameró de Pasolini. A partir d'aquesta obra, s'analitza com la naturalesa humana i la sexualitat han estat presents en totes les èpoques:
- El llibre original detallava aventures eròtiques i picaresques durant la pesta a Itàlia.
- Es discuteix com col·lectius que avui estan normalitzats (com els gais o les lesbianes) han existit sempre, tot i que abans es portaven amb "la boca petita".
- L'aristocràcia europea, especialment a França i Itàlia, utilitzava la moda (com els grans escots o mirinyacs) i objectes (com el ventall o el mocador) per dissimular aventures amoroses i enviar missatges secrets.
"Sempre hi ha hagut una picaresca amb tot això. El que passa és que hi ha gent que no pot dissimular perquè la categoria no respon a poder fer segons quines coses."
El llegat natural de Tarragona
En la segona part de la conversa, l'entrevistat recorda la seva vinculació directa amb la fisonomia de la ciutat de Tarragona, concretament amb la Plaça Pallol:
- Els arbres de la plaça: L'avi Ramon explica amb orgull que ell mateix va plantar i cuidar els arbres que avui són grandiosos, protegint-los de les malifetes dels nens quan només feien pocs centímetres.
- Crítica a la gestió local: Expressa un cert sentiment de nostàlgia i pèrdua, qüestionant si els responsables s'han preocupat prou per preservar les essències més profundament tarragonines.
L'episodi tanca amb una reflexió oberta sobre el futur de la ciutat i un comiat patriòtic.