Don Quixot i Orson Welles: Fantasmagoria i Realitat
Introducció al projecte d'Orson Welles on Don Quixot s'enfronta a la realitat actual, incloent-hi una topada amb una noia que va amb vespa.
Relat de l'aventura on el Quixot ataca un ramat d'ovelles pensant que és un exèrcit, acabant apedregat pels pastors.
Don Quixot alliçona Sancho sobre les regles del codi andantesc i la importància del valor i la llibertat.
Sancho revisa la boca del cavaller després de la batalla i comprova que ha perdut gairebé totes les dents per les pedrades.
El Quixot descriu de forma poètica el seu viatge per les terres de Montiel i Almagro cap a la glòria de la cavalleria.
Contrast de percepcions sobre l'hostalatge nocturn; el que per al Quixot és un castell encantat, per a Sancho és un paller ple de puces.
El Quixot d'Orson Welles: Entre el Passat i la Modernitat
Aquesta secció del programa explora la figura d'un Don Quixot desestructurat, fruit de la visió cinematogràfica d'Orson Welles. A diferència de l'obra original, aquest Quixot interactua amb la realitat actual, generant un contrast anacrònic i fantasmagòric.
L'Enfrontament amb el Món Modern
L'episodi destaca situacions on la bogeria del cavaller xoca amb elements contemporanis:
- El protagonista confon una noia en vespa amb un monstre.
- Es recupera l'episodi clàssic de la lluita contra els ramats d'ovelles (confosos amb exèrcits), que acaba amb el Quixot apedregat pels pastors.
- La pèrdua de les dents com a conseqüència física de les seves derrotes imaginàries.
El Diàleg entre Sancho i el Cavaller
Es posa èmfasi en la dialèctica entre els dos protagonistes:
"La llibertat és un dels dons més preciosos que als homes donaren els cels."
- Sancho Panza es mostra com el contrapunt realista, descregut dels encantaments i patidor de les masegades físiques.
- Don Quixot manté el seu discurs idealista sobre l'edat d'or, la vàlua personal i el codi de la cavalleria andant.
Finalment, s'introdueix el concepte del castell encantat, que per al cavaller és un lloc de misteri i per al seu escuder no és més que un paller ple de puces, subratllant la dualitat absoluta entre ambdós personatges.

