Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
La tragèdia de Marcel Cerdan i la veu d'Édith Piaf
Conversa inicial entre el presentador i l'Andrés sobre la seva pràctica lingüística i la dificultat de pronunciar la erre.
Relat de la relació sentimental entre Édith Piaf i Marcel Cerdan, la mort de Cerdan en un accident d’avió i la crisi emocional de Piaf abans del seu espectacle.
Piaf actua a l’Olympia de París el 1956 i canta el seu gran èxit “L’hymne à l’amour” com a tribut al seu estimat Marcel Cerdan.
Homenatge a Édith Piaf: La tragèdia darrere la veu
L'episodi d'avui profunda en la vida emotiva i professional de la mítica cantant francesa, Édith Piaf, centrant-se en un dels moments més dolorosos de la seva biografia: la pèrdua del seu gran amor, el boxejador Marcel Cerdan.
L'accident i la reacció de la cantant
- El succés tràgic: Marcel Cerdan va morir en un accident d'avió mentre viatjava des de París cap als Estats Units per trobar-se amb la Piaf, a petició d'ella mateixa.
- El dol a l'escenari: Malgrat la devastació i el temor dels seus amics davant un possible suïcidi, la Piaf va decidir no cancel·lar la seva actuació a la sala de festes Versalles.
- Una actuació històrica: Es descriu l'entrada de la cantant a l'escenari, visiblement demacrada, provocant un silenci sepulcral entre el públic que posteriorment es transformaria en una ovació pel seu valor.
L'Hymne à l'amour
La Piaf va dedicar la vetllada exclusivament a Cerdan, demanant al públic que no l'aplaudissin a ella, sinó que compartissin el tribut al seu amant. El programa tanca amb l'emocionant interpretació de l'Hymne à l'amour:
"El cel blau podrà caure, la terra obrir-se als nostres peus."
Es recorda especialment la gravació de l'any 1956 a l'Olympia de París sota la direcció de Robert Chauvigny, un testament de la seva potència vocal i emocional.