Títol i resum generats per IA

El ball a la Tarragona d'abans: costums i sales

0:00Arxiu Sonor 2005 Ja tardes6:53
Compartir
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
7 seccions · 6:53
01
Introducció al ball com a distracció
0:00 — 0:36

Conversa inicial sobre com el ball era la principal alternativa al cinema i el teatre a la Tarragona de l'època.

0:00
02
Aprendre a ballar abans de la guerra
0:37 — 1:23

L'avi explica l'existència de cafès on noies ensenyaven a ballar als joves davant de Sant Agustí.

0:37
03
Balls particulars i el gramòfono
1:24 — 2:07

Records sobre els balls organitzats per colles d'amics amb gramòfons portàtils.

1:24
04
La Cooperativa Obrera i la carabina
2:08 — 3:27

Descripció de l'ambient familiar a la Cooperativa Obrera i l'estricta vigilància de les acompanyants de les noies.

2:08
05
El Serrallo i els balls de saló
3:28 — 4:08

Menció als balls a la Puda del Serrallo i la compenetració de les parelles ballant tangos i pas dobles.

3:28
06
El ball de les noies de servei
4:09 — 5:03

Explicació sobre els balls de dijous, dia festiu de les noies de servei, amb un ambient més barrejat amb soldats.

4:09
07
La Sala de Deports i el cost de l'entrada
5:04 — 6:52

Records de la Sala de Deports al carrer Conde de Salto i la obligació masculina de pagar les entrades de tota la colla.

5:04
Seccions generades automàticament

Les sales de ball i l'oci a Tarragona

L'Avi Ramon recorda com era la vida social a Tarragona quan la televisió encara no havia arribat i el ball era una de les principals formes de distracció. Més enllà del cinema i el teatre, existia tota una cultura al voltant de les sales de ball, amb codis de conducta molt marcats.

Espais i aprenentatge

  • Acadèmies informals: Abans de la guerra, existien cafès prop de l'església de Sant Agustí on hi havia noies que, a canvi d'un pagament, ensenyaven a ballar als joves.
  • Balls particulars: Era habitual que colles d'amics organitzessin balls privats. L'Avi Ramon recorda haver comprat un gramòfono portàtil (una caixa amb la trompa integrada) per a aquestes ocasions.
  • Entitats socials: Llocs com la Cooperativa Obrera (carrer Fortuny) o el local de la Puda al Serrallo acollien balls familiars en dies concrets, normalment els dissabtes.

Les figures de control i protocol

Un element clau de l'època era la presència de la carabina, una figura familiar (sovint una mare o tieta) que acompanyava les noies per vigilar-les.

"Controlant, a veure fins a quin punt s'agafaven."

L'enginy dels joves consistia a aprofitar els moments en què passaven per darrere de les columnes de la sala —l'Equador, com en deien— per gaudir d'uns segons d'intimitat lluny de la mirada de la carabina.

El ball segons els dies de la setmana

Existia una distinció clara segons el públic:

  • Dijous: Era el dia festiu típic de les noies de servei. En aquests balls s'hi aplegaven soldats i joves treballadors, creant un ambient més cosmopolita i menys familiar.
  • Dissabtes i festius: Balls més seriosos i familiars on es ballaven tangos, pas dobles i xotis amb gran compenetració.

L'aspecte econòmic

Finalment, es destaca el canvi en els costums de pagament. Antigament, l'home havia de pagar l'entrada de la seva acompanyant i de la seva carabina, fet que suposava un esforç econòmic considerable, a diferència de l'actualitat on cadascú sol pagar el seu.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament