Els últims dies d'Èdith Piaf i Teo Sarapo
Introducció a la darrera etapa de la vida de Piaf i el seu matrimoni l'any 1962 amb Teo Sarapo, vint anys més jove que ella.
Audició de l'emblemàtica cançó composada per Michel Vaucaire i Charles Dumont, símbol de la seva trajectòria vital.
Explicació sobre com Teo Sarapo va pagar els deutes de Piaf després de la seva mort per protegir la seva memòria.
Comiat de l'episodi amb la reproducció de la cançó 'La Ville Inconnue' i reflexions sobre la solitud de l'artista.
El final d'un mite: L'ocàs d'Èdith Piaf
En aquest episodi es repassa l'etapa final de la vida de la gran cantant francesa Èdith Piaf, marcada per la decadència física però també per un darrer i sincer acte d'amor. L'any 1962, una Piaf visiblement esgotada es va casar amb Teo Sarapo, un jove de 27 anys que la va acompanyar fins als seus últims moments a l'Hospital Americà de Neuilly.
L'amor de Teo Sarapo
L'Andrés destaca que la relació amb Sarapo no es basava en l'interès, sinó en una estimació senzilla i profunda:
- Sarapo la cuidava diàriament, li llegia en veu alta i l'atenia en la seva fragilitat.
- Piaf va morir deixant només deutes, els quals Teo va trigar set anys a liquidar totalment.
- L'objectiu de Sarapo era protegir el nom i el llegat de l'artista perquè no quedés tacat pels problemes econòmics.
Peces musicals emblemàtiques
El programa ret homenatge a la seva veu amb la reproducció de dues obres mestres:
- 1 Non, je ne regrette rien: L'himne de resiliència on Piaf afirma que no es penedeix de res, ni del bé ni del mal, i que torna a començar de zero.
- 2 La Ville Inconnue: Una peça de Michel Vaucaire i Charles Dumont que evoca la solitud i el pes dels records d'amor.
"Non, rien de rien, non, je ne regrette rien. C'est payé, balayé, oublié, je me fous du passé."

