Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Enquestes al carrer sobre el Quixot i el seu aniversari
Albert Punyet i Marc Martínez saluden la Lúria/Núria i obren el programa amb to desenfadat i improvisat.
Es proposa a la gent del carrer com a qüestió principal: “Quants anys fa Don Quixote?” i es destaca la coincidència amb la data 5/5/05.
Diversos vianants donen respostes molt dispars (15, 38, 120, 400, 1.200 anys…), demostrant desconeixement i generant moments còmics.
Els conductors comenten la qualitat decorativa del volum de Don Quixote en edicions domèstiques, la dinàmica cíclica dels regals literaris i tanquen el tema de l’enquesta.
Es anuncia el sorteig de CDs, es desitja un bon dia als oients i es tanca el programa amb una cançó estiuenca de Los Diablos dedicada al públic.
Heng-Heng-Huts: Crònica d'un despropòsit literari
En l'episodi d'aquesta setmana de No tenim criteri, l'Albert Punyet i el Marc Martínez surten al carrer amb una pregunta aparentment senzilla per al gran públic: Quants anys compleix el Quixot? Coincidint amb la data del 5 de maig de 2005, l'equip explora el coneixement (o la manca d'aquest) sobre l'obra de Miguel de Cervantes.
Les respostes més sorprenents
L'enquesta revela una barreja de desconeixement i imaginació desbordant per part dels ciutadans:
- Errors cronològics: Les respostes sobre l'edat de l'obra oscil·len entre els 15, 30, 100, 400 fins als 1.200 anys.
- Versions lliures: Una de les entrevistades ofereix una versió peculiar de la trama on un Quixot valent rescata un nen d'una pallissa, demostrant que molta gent coneix el personatge però no la història real.
- Confusió de personatges: Alguns vilatans arriben a incloure Dulcinea com a resident de la casa de l'Hidalgo, formant un triangle amorós inexistent al text original.
Crítica a la cultura popular
Els col·laboradors comenten amb ironia com el Quixot ha esdevingut un objecte decoratiu a les llars catalanes:
"És un llibre decoratiu, perquè és cruixut i es veu de lluny... acostuma a ser en dos toms amb tapes currades."
Reflexionen sobre el fet que, malgrat ser el llibre més cèlebre, molt poca gent l'ha llegit realment, limitant-se sovint a les versions de dibuixos animats de la seva infància o a frases fetes com "en un lugar de la Mancha".
Secció de regals i comiat
Per tancar el programa, recorden que regalen CDs i accessoris de platja (com frisbees) per als oients i finalitzen amb un toc musical estiuenc, animant la gent a participar en les enquestes sense por.