Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Anna Sabaté presenta 'Solo para Paquita' a la Sala Trono
Presentació de l'agenda del Tarragona Cultura Contemporània (TCC), mencionant concerts, cinema a l'Antiga Audiència i l'arribada de l'obra a la Sala Trono.
Anna Sabaté explica els seus orígens a Tarragona, la seva etapa a la companyia Trono Villegas i la il·lusió de tornar a una sala que recorda al mític Teatre Malic de Barcelona.
Descripció de la protagonista com una 'addicta a l'amor'. Es discuteix com l'obra funciona com una teràpia de grup on el públic se sent identificat amb els sentiments universals de l'enamorament.
L'actriu detalla la dificultat de transmetre la veritat del personatge i la senzillesa de l'escenografia, que facilita que l'obra sigui molt portable i hagi girat per diverses sales.
Sabaté defensa el format del monòleg com una experiència dinàmica i tanca l'entrevista amb una frase clau de l'obra que defineix tant el cafè com l'amor.
L'obra: Una catarsi sobre l'addicció a l'amor
L'actriu tarragonina Anna Sabaté torna a la seva ciutat natal per presentar l'obra Solo para Paquita a la Sala Trono. El text, escrit pel dramaturg contemporani Ernesto Caballero, explora les profunditats de l'enamorament entès com una malaltia o addicció.
Punts clau de la interpretació
- L'esquizofrènia del personatge: La Paquita es presenta com una dona que pateix i gaudeix de l'amor de forma extrema, comparant les seves confessions amb les d'un grup d'alcohòlics anònims.
- El desdoblament: L'obra mostra una dualitat constant entre el que la protagonista vol projectar al públic i la seva vulnerabilitat real quan no pot sostenir la màscara.
- Connexió universal: Tot i ser la història d'una dona, els sentiments de patiment i eufòria són universals, interpel·lant tant homes com dones.
Escenografia i disposada a escena
L'espectacle aposta per un minimalisme extrem per potenciar la força del text i la interpretació:
- 1 Una sola cadira.
- 2 Dues tasses de cafè (símbol d'altres addiccions).
- 3 Una interacció directa i constant amb l'espectador, trencant la quarta paret.
"L'amor és com el cafè: estimulant, amarg i necessari."