Mishima: Memòria i nou disc amb David Carabén
Presentació de David Carabén, membre de Mishima, i introducció del nou projecte del grup.
Explicació de com va néixer el grup, els seus primers discos i els ídols musicals que van emular.
Repàs de la discografia i els canvis en la formació, destacant la incorporació del guitarrista Dani Vega.
Discussió sobre el títol del nou disc i la idea de la memòria com un element quotidià i traumàtic.
Reflexió sobre el canvi d'anglès a català com una evolució natural i la crítica a l'etiqueta 'underground'.
David comenta les experiències en concerts com el BAM i anuncia les properes dates de la gira per Catalunya.
Interpretació acústica de la cançó 'El record que no has cridat'.
Detalls sobre el procés de gravació, l'ús d'instruments com el Kawaii i la dimensió estètica de la seva música.
Menció a les col·laboracions amb Elena Miquel i Flora Saura, i el treball gràfic d'Andrés Hispano.
Reflexió final sobre la creació artística col·lectiva i recordatori del concert a la Sala Bikini.
Entrevista a David Carabén: El nou rumb de Mishima
En aquesta conversa, David Carabén, líder i cantant de la banda barcelonina Mishima, presenta el seu nou treball discogràfic titulat "Trucar a casa, recollir les fotos i pagar la multa". L'entrevista repassa la trajectòria del grup, les seves influències i el significat profund de les seves noves lletres.
Els orígens i l'evolució del grup
Mishima va néixer com un projecte d'amics que volien imitar els seus referents musicals amb recursos limitats. Carabén destaca diversos punts clau de la seva història:
- Influències: Des de clàssics com la Velvet Underground o els Beach Boys fins a referents dels 90 com Pulp, The Divine Comedy o Nick Cave.
- L'idioma: Malgrat que el pas al català s'ha vist com un canvi radical, l'autor explica que és una evolucions natural, ja que sempre havien combinat ambdues llengües.
- Autogestió: El grup va començar amb la filosofia del do it yourself (fes-ho tu mateix), gravant maquetes analògiques abans de comptar amb el suport de discogràfiques com Discmedi.
El concepte de la memòria com a eix central
L'àlbum gira al voltant d'una idea poc convencional de la memòria. En lloc de veure-la com un exercici nostàlgic d'un passat llunyà, la banda la presenta com un element quotidià i conflictiu.
"Tu cada dia negocies amb el teu passat què és el que et quedes i què és el que no et quedes del teu passat més immediat."
El títol del disc funciona com un pòstit o un recordatori de les tasques pendents que configuren la nostra realitat.
Actuació en directe i col·laboracions
Durant el programa, David Carabén interpreta en acústic "El record que no has cridat", una peça molt personal que parla sobre la mort del seu pare de forma lateral. A més, s'esmenten col·laboracions destacades en el disc com la de l'Helena Miquel (Élena) i la Flora Saura, amb una proposta visual a càrrec de l'artista Andrés Hispano.

