Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
La gestió universitària com a model d'empresa
Definició del gerent com a gestor dels recursos econòmics i humans en una estructura similar a l'empresa, supeditat a la figura del rector.
Discussió sobre la formació necessària per al càrrec i la importància de les jornades nacionals que reuneixen gerents de tot l'Estat a Tarragona.
Anàlisi dels canvis que comporta el Procés de Bolonya, especialment en la necessitat de noves infraestructures per a aules més petites.
Comparativa de la inversió en educació superior respecte al PIB en relació amb Europa i el paper de la universitat com a servei públic.
Explicació que la matrícula només suposa el 15% dels ingressos i la dificultat d'atreure inversió privada al model universitari català.
Evolució del finançament de la URV en els darrers anys i la correcció del centralisme de la Generalitat envers les universitats perifèriques.
Detalls sobre els plans d'inversions, la construcció de noves facultats com la de Lletres i la transformació d'espais de lloguer a edificis propis.
La figura del gerent en l'entorn universitari
En el marc de les 23enes Jornades de Gerència Universitària celebrades a Tarragona, s'ha destacat la visió de la universitat no només com a centre educatiu, sinó com una empresa de servei públic. El gerent és la figura clau responsable de la gestió integral de recursos:
- Recursos humans, econòmics i tecnològics.
- Execució del pressupost (on el personal suposa més del 70% del total).
- Implementació de les decisions polítiques preses pels consells de govern.
"El rector és el rector, però en l'àmbit de la gestió, el màxim responsable és el gerent."
L'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES)
L'adaptació a l'anomenat Procés de Bolonya abans del 2010 presenta reptes logístics significatius:
- 1 Infraestructures: La transició cap a una tutorització personalitzada obliga a reduir les ràtios d'alumnes per aula (passant de grups de 100 a la meitat), cosa que requereix reestructurar els edificis actuals.
- 2 Finançament: Es posa de manifest la infrainversió en educació superior a l'Estat i a Catalunya en comparació amb el PIB de països com Finlàndia o el Canadà.
Finançament i realitat econòmica de la URV
S'han desmitificat algunes percepcions sobre els ingressos de la universitat. Els preus de les matrícules dels estudiants només representen el 15% del pressupost total, mentre que la Generalitat de Catalunya n'aporta el 75%.
En el cas particular de la Universitat Rovira i Virgili (URV), s'ha viscut un creixement del finançament del 30% en els darrers dos anys, corregint progressivament el centralisme històric cap a Barcelona. Les inversions actuals se centren a consolidar el Campus Centre amb la propera construcció de la Facultat de Lletres per eliminar l'ús d'espais obsolets o llogats.