Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
L'estraperlo i la vida quotidiana de postguerra
L'Avi Ramon i la presentadora comenten l'agenda cultural del cap de setmana, mencionant el Metropol i l'Atenea.
Explicació de com s'utilitzava el forat del vàter dels trens per transportar bosses d'arròs d'amagat fins a Barcelona.
Ramon narra com ajudava les famílies a passar menjar gràcies al seu uniformer militar i la doble cara d'alguns guàrdies.
Detalls sobre el funcionament oficial de les cartilles de racionament i la seva insuficiència.
L'aprenentatge laboral als 12 anys i l'ús del tabac per bescanviar-lo per aliments bàsics com patates.
Descripció de la relació entre el gremi de forners i la boxa amateur a Tarragona i les reticències a donar noms.
Reflexió sobre la duresa de buscar farina i fer pa a casa abans de tancar l'espai radiofònic fins dilluns.
L'estraperlo i la supervivència en la postguerra
L'Avi Ramon relata les vivències d'una època marcada per l'escassetat de la postguerra espanyola, on l'estraperlo (mercat negre) era una eina fonamental per a la supervivència de moltes famílies. A través de les seves memòries, viatgem en trens de fusta entre Tortosa i Barcelona per descobrir els enginyosos mètodes de transport il·legal de mercaderies.
Tècniques de transport ocult
Els estraperlistes utilitzaven qualsevol recurs per evitar els controls policials a les estacions:
- El forat del vàter: Els trens antics descarregaven directament a la via. Els traficants penjaven bosses allargades d'arròs pel forat que, en punts calculats com el Prat de Llobregat, eren recollides abans d'arribar a la vigilància de Sants.
- Dipòsits d'aigua: Es buidaven els dipòsits dels trens per omplir-los de productes de contraban.
- Solidaritat militar: Ramon recorda com ell, anant d'uniforme, ajudava la gent del poble que portava menjar per a les seves famílies per evitar que la guàrdia els requisés el gènere.
Cartilles de racionament i mercat negre
El subministrament oficial es gestionava mitjançant les llibretes de racionament, però sovint eren insuficients:
- El tabac es convertia en una moneda de canvi molt potent, gairebé com una droga, que es bescanviava per sacs de patates o verdura.
- A Barcelona, el carrer Nou era un punt neuràlgic on la gent venia amb cistells i s'avisaven entre ells quan apareixia la policia.
- Hi havia una certa permissivitat o "consens" per part d'alguns guàrdies que, a causa de les baixes pagues, també havien de buscar-se la vida treballant al moll.
Anecdotari tarragoní: Forners i boxejadors
Ramon destaca curiositats locals de Tarragona, com la relació entre els forners i la boxa amateur de l'època, i la necessitat imperant de fer el pa a casa amb farina buscada sota mà per complementar el pa negre o de moresc que repartia l'Estat.
"A vegades si es fan coses és perquè en part es consenteixen; unes vegades per no ser massa dur, d'altres per amistat o per no comprometre't."