La pastisseria tradicional a Tarragona: L'art de Vivert
L’entrevistador presenta l’avi Ramon i introdueix la història de la pastisseria Vivert, establerta des del 1926, amb mencions breus a un viatge a Cuba.
Comparació entre la preparació tradicional de matèries primeres i forns manuals d’abans i l’ús actual de productes prefabricats i forns elèctrics.
Descripció de la varietat de referències (mona de Pasqua, enciamades, pastetes, figures de xocolata) i la seva disponibilitat segons preus i ocasions.
Comentaris sobre la importància de la xocolata a Tarragona, la presència d’una fàbrica destacada i l’oferta de pastilles i productes de xocolata.
Reflexió sobre el tracte proper de les botigues familiars, la relació amb els clients i l’art del pastisser com a creador d’ofertes a mida.
Introducció a la venda de begudes i licors tradicionals de la ciutat (Casa Blandinieri, anís, conyac) i avanç de la propera entrega sobre la saga familiar de professionals de la pastisseria Vivert.
L'Ofici de la Pastisseria d'Abans
En aquesta conversa amb l'avi Ramon, es recorda la història de la Pastisseria Vivert, un establiment emblemàtic de Tarragona fundat l'any 1926. Es destaca la gran diferència entre els processos actuals i els d'aquella època:
- Artesania pura: Antigament, els pastissers havien de preparar les seves pròpies matèries primeres. No existien els preparats líquids ni els productes congelats actuals.
- Tecnologia rudimentària: Els forns no eren elèctrics com els d'avui dia, cosa que requeria una habilitat i un esforç físic molt més gran.
- Prestigi i exclusivitat: Menjar pastissos era un fet excepcional. Encara que hi havia varietat per a tots els nivells econòmics, la qualitat i el prestigi d'una pastisseria determinada marcaven la diferència social.
Tradicions i Productes de Pasqua
Un dels moments àlgids de l'any era la celebració de la Pasqua. L'avi recorda com eren les mones i la xocolata en aquells temps:
- Mones de Pasqua: A diferència de les figures industrials actuals o les mones farcides de ninots de plàstic, abans tot era realitzat amb un sentit artístic i comestible.
- Xocolata de Tarragona: Es destaca la importància de la indústria de la xocolata a la ciutat, amb fàbriques locals que proveïen un producte de gran qualitat per acompanyar les ensaimades de l'esmorzar.
El Tracte Familiar i els Licors
L'establiment no era només un lloc de compra, sinó un espai de relació:
- Tracte proper: Es valorava molt el contacte familiar amb els amos o dependents, permetent encàrrecs personalitzats segons el gust del client.
- Begudes tradicionals: En lloc de l'ús generalitzat del cava actual, les celebracions s'acompanyaven de licors com l'anís, el conyac, la mistela o el vi ranci, sovint adquirits en bodegues especialitzades i no a les pastisseries mateixes.
"Llavors tot era artesanal... la gràcia artística anava lligada al pastisser, que no era simplement qui feia pa, sinó algú amb un prestigi."

