Tradicions de Quaresma i Setmana Santa a Tarragona
Explicació sobre com el bacallà era el menjar més econòmic i popular durant la Quaresma i el paper de les bacallaneries.
Anàlisi dels cigrons i els ous com a alternatives versàtils i barates davant la prohibició de menjar carn.
Descripció de la serietat de la processó tarragonina, l'atracció de gent de fora i el canvi cap als viatges de vacances amb l'arribada del turisme.
Detalls sobre l'ús de les vestes amb la cara tapada, les promeses de fe (anar descalç) i el lloguer de túniques a La Sang.
Comparativa entre el silenci de la Part Alta i l'ambient de la Rambla, i l'anunci dels propers temes sobre la Pasqua.
La Gastronomia de la Quaresma
En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda com l'alimentació s'adaptava a les restriccions religioses de l'època. Destaca especialment el paper del bacallà, que antigament era un producte molt assequible i popular, a diferència d'avui dia.
- El bacallà: Es comprava salat a les bacallaneries o parades de pesca salada. Es feia servir per a tot: des de plats principals fins a bunyols.
- Els cigrons: Un altre aliment bàsic i barat que permetia moltes variacions (amb salsa, amanits, etc.).
- Els ous: Esdevenien l'element proteic fonamental quan la carn estava prohibida.
"Llavors el bacallà era el menjar més barat que hi havia, era un article de senyors d'ara, però llavors era per a tothom."
La Processó de Tarragona: Silenci i Tradició
L'avi posa en relleu la importància històrica de la Setmana Santa tarragonina, considerada una de les més serioses i rellevants de tot l'Estat, només superada en fama per les d'Andalusia.
- Ambient i recorregut: Es descriu el contrast entre el silenci recollit dels carrers de la Part Alta i l'aspecte més d'espectacle de la Rambla.
- Les Prometences: Molts participants sortien a la processó per complir una promesa, sovint anant descalços o carregant objectes pesants (improperis).
- Evolució social: S'esmenta com, amb l'arribada de la democràcia, molta gent va començar a utilitzar aquests dies per marxar de vacances, tot i que la tradició ha persistit amb força.
- Les Vestes: Antigament no tothom tenia túnica pròpia i era habitual llogar-les a la congregació de La Sang.

