Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Recorregut pels cinemes i teatres històrics de Tarragona
Introducció al repàs dels cinemes i teatres tarragonins, destacant el Teatre Principal i la seva capacitat per compaginar cinema i teatre gràcies a una bona preparació i so.
Reflexió sobre la demolició d'edificis històrics a Tarragona per motius sovint polítics, posant l'exemple d'un cinema enyorat que es va tirar a terra per fer un bloc de pisos.
Localització i records del Cinema Modern (anomenat el Tiburón) i el Cinema Tarragona, situats a la zona de la Rambla Nova.
Explicació del domini del cinema alemany i italià després de la guerra, la imposició per llei del cinema espanyol i la preferència per temes folklòrics.
Descripció de les nits de dissabte als teatres, on es reunien grans cantants de sarsuela i òpera per oferir espectacles de gran qualitat a les famílies de la ciutat.
La història dels cinemes i teatres de Tarragona
L'Avi Ramon realitza un repàs nostàlgic pel passat cultural de Tarragona, centrant-se en l'època daurada del cinema i el teatre local després de la guerra. La conversa destaca com la ciutat ha anat perdent edificis històrics per motius polítics o urbanístics, lamentant la destrucció de sales emblemàtiques que formaven part de la identitat tarragonina.
Els espais més emblemàtics
- Teatre Principal: Un espai amb una acústica excepcional on es compaginaven les arts escèniques amb les projeccions.
- Cinema Modern (El Tiburón): Situat a la Rambla, a tocar del carrer Sant Agustí, era un dels referents de l'època.
- Cinema Tarragona: Ubicat prop del Balcó del Mediterrani, feia competència directa al Modern.
La programació i la censura post-guerra
Durant els anys 40, la cartellera estava fortament influenciada pel context polític:
- Es projectava principalment cinema alemany i italià, mentre que el cinema americà tardava més a arribar.
- Per llei, era obligatori incloure produccions espanyoles per protegir la indústria nacional, sovint centrades en el folklore andalús o temes madrilenys.
- El teatre i la sarsuela tenien una gran afició. Era comú veure grans figures de l'òpera i el cant com Marcos Redondo o Ricardo Mayral compartint escenari en obres com El manojo de rosas o La tempestad.
"Coses bones que tenim les estiren en terra... moltes coses d'història de Tarragona, edificis i coses, que ha sigut llàstima tirar-les."