Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Anàlisi de 'La colina de l'Adiós' i la seva banda sonora
Presentació del director Henry King, la seva llarga carrera a la Fox i alguns dels seus èxits comercials més destacats.
Es comenta l'adaptació del tema principal de la pel·lícula realitzada pel grup FanFan en el seu CD de música de cinema.
Explicació de la trama romàntica entre el periodista i la noia meitat xinesa, i els problemes socials derivats.
Debat sobre la potència emocional de la música i com el títol de la cançó defineix l'essència de l'obra.
Reproducció del tema 'L'amor és algo meravellós' i comiat temporal dels oients.
Tancament de la secció amb un canvi d'estil musical cap a la coneguda banda sonora d'Henry Mancini.
El romanticisme de Henry King i la música de cinema
En aquesta conversa, s'analitza la figura del director de cinema Henry King, un dels pilars de la Fox durant tres dècades, i la seva emblemàtica pel·lícula La colina de l'Adiós (1955). La xerrada se centra en la importància de la seva banda sonora, adaptada pel músic Jordi Freixas amb el seu grup FanFan.
La pel·lícula: 'La colina de l'Adiós'
El film, protagonitzat per William Holden i Jennifer Jones, narra una història d'amor marcada per dificultats socials:
- Argument: Un periodista nord-americà destinat a Orient s'enamora d'una dona euroasiàtica.
- Conflicte: Les barreres culturals i familiars de la societat oriental que no accepten la relació amb un occidental.
- Simbolisme: El títol fa referència a un turó on la parella viu els seus moments més íntims i romàntics amb vistes a la ciutat i el port.
La música: 'L'amor és algo meravellós'
La cançó principal, coneguda universalment com Love is a Many-Splendored Thing, és el fil conductor de l'obra:
- És una melodia de gran sensibilitat i sentimentalisme que fa vibrar l'espectador.
- Segons els tertulians, és un d'aquells casos on la cançó ha eclipsat fins i tot la memòria de la pròpia pel·lícula.
- > "El títol de la cançó ja ho defineix tot."
Per tancar el programa, es decideix fer un contrast emocional passant del romanticisme extrem a un to més festiu amb el clàssic de Henry Mancini, la Pantera Rosa.