El carbó i la vida domèstica d'abans a Tarragona

La Revolució del Carbó a la Tarragona d'Antany

En aquesta conversa amb l'Avi Ramon, es recorda com el carbó era l'eix vertebrador de la vida domèstica i industrial a Tarragona abans de l'arribada del petroli i el gas. El relat ens transporta a una època de logística complexa i feines d'una duresa física avui oblidada.

Els Punts Logístics: El Palau del Carbó

• Les grans reserves de combustible se situaven al Pla de la Pedrera, a la zona on actualment trobem el Palau de Congressos.
• El material arribava per mar en vaixells i es distribuïa mitjançant camions i, sobretot, carros de tracció animal.
• Existien diversos tipus segons la procedència i l'ús: carbó de pi per als brasers, carbó de pedra o de llenya, i varietats específiques per a les calderes industrials.

L'Ofici del Carboner i el Repartiment

L'Avi Ramon destaca la figura del carboner, un ofici marcat pel sacrifici:

• Els repartidors portaven els cabassos de mimbre o espart directament al cap, una imatge que recorda mètodes artesanals de transport.
• Els punts de venda principals es trobaven en llocs cèntrics com el carrer August o la plaça de la Font.

De la Cuina de Carbó al Petroli

L'evolució tecnològica a les llars va ser gradual però transformadora:

• La Cuina Econòmica: Les cases disposaven de cuines amb fogons i forn integrat, on el foc del carbó escalfava tot el bloc de ferro.
• El Petroli i l'Alcohol: Van aparèixer els fogonets de petroli amb metxa, més nets i ràpids, tot i que inicialment es consideraven més perillosos.

"Qui tenia l'ofici de carboner devia anar negre tot el dia. El carbó era el combustible bàsic per tot: per la casa i per la indústria."

Altres Costums de l'Època

• L'aigua: Moltes cases no tenien aigua corrent i calia anar a la font amb cantis al cap.
• El pa: Es repartia a domicili i tenia una conservació molt superior a l'actual; el pa de tres dies es mantenia en condicions òptimes.