Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
La Fira de Pasqua i el Teatre Argentino a Tarragona
L'avi explica com, després del dilluns de Pasqua, s'inaugurava la Fira a Tarragona gràcies a una major sensació de llibertat en aquells dies festius.
Es recorda com un any es va haver de posposar la inauguració perquè coincidia amb l'aniversari de la proclamació de la República, un fet que el règim no volia destacar.
Descripció del Teatre Argentino, un teatret de fira amb cadires de fusta on actuaven vedets i cantants de flamenc.
Situació geogràfica de la fira, des de la Font del Centenari fins a la Imperial Tarraco, recordant que llavors encara hi havia horts a la zona.
Explicació sobre els venedors ambulants o xerratants, destacant la picardia d'en Jiménez per atreure i conèixer el poder adquisitiu del públic.
Repàs a les menjar típic com les pomes de sucre i els núvols, a més de les barraques de tir abans de tancar la conversa.
Memòries de la post-Pasqua a Tarragona
Aquesta conversa recull els records de l'avi sobre les celebracions que seguien al dilluns de Pasqua a la ciutat de Tarragona. Després de la Setmana Santa, l'activitat no s'aturava i s'inaugurava la tradicional Fira, un espai ple de vida, espectacles i comerç popular.
El Teatre Argentino i l'espectacle de fira
Un dels elements més emblemàtics era el Teatre Argentino, una instal·lació itinerant feta amb fusta i tendals on es realitzaven varietats:
- Espectacles de flamenc i actuacions de vedets.
- Un ambient distret i gairebé sempre ple de gom a gom, especialment les primeres files.
- L'anècdota històrica de la cancel·lació de la inauguració un 14 d'abril, per evitar la coincidència amb el dia de la proclamació de la República, un fet que el règim de l'època no volia celebrar.
L'entorn de la Rambla i els 'xerratants'
La Fira s'estenia des de la Font del Centenari fins a la Plaça Imperial Tarraco, que en aquells temps era una zona d'horts amb molt poques cases:
- Els xerratants: Personatges populars que venien productes amb una gran capacitat de convicció. L'avi recorda especialment a en Jiménez, qui feia servir trucs de psicologia per saber quants diners portava la gent:
"La persona que m'ensenyi una pesseta, li regalo un llapis... La picardia d'ell era que així sabia la gent els cèntims que hi havia i a qui podien enredar."
- Gastronomia i oci: No faltaven les pomes encaramel·lades, els núvols de sucre i fruita seca com cacauets i avellanes. També hi havia tómboles i paradetes de tir on, al encertar, es podien veure figures o imatges curioses.