Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Costums de bugada i l'ús de l'aigua a Tarragona
Es presenta la continuïtat del tema setmanal sobre recursos energètics i hídrics i es parla de la gent que anava a les fonts de Tarragona per abastir-se d’aigua potable amb garrafetes i galletes.
Descripció de les cisternes i pous privats, de la baixa pressió d’aigua per a cuinar i de la instal·lació de safreigs a les escales o terrats, compartits per veïns segons un sistema de torns.
Explicació de la mesura de l’aigua en “plumes” (fraccions de litre) i existència de rentadors públics per a qui no disposava de dipòsit privat, amb exemples de localització al Carajama Primer.
Relat de com molts anaven a rentar la roba al riu Francolí, especialment gent del Serrallo, i la utilització de vegetació riberenya per netejar la roba.
Comentari sobre la periodicitat de la rentada—un o dos dies a la setmana segons el nombre d’usuaris—i anunci de la pròxima conversa centrada en el sabó utilitzat tradicionalment.
El rastre de l'aigua a la Tarragona d'abans
En aquesta conversa amb l'Ave Ramon, es recorda com era la gestió de l'aigua i la higiene en una època de manca de recursos hídrics a la ciutat. La conversa se centra principalment en com es rentava la roba i l'ús quotidià de les fonts i els pous.
Els safrejos i la vida veïnal
- Organització comunitària: Molts edificis tenien un safreig compartit al terrat o a l'entrada. El seu ús estava estrictament regulat per torns entre els veïns; cada família tenia el seu dia assignat per rentar i estendre.
- Mesura de l'aigua: Es comenta que l'aigua es pagava per la quantitat que arribava a les cases, utilitzant una unitat de mesura anomenada plumes (com ara un quart de pluma).
- Rentadors públics: Per a aquelles persones que no disposaven de dipòsit propi a casa, existien grans rentadors públics, com els que hi havia a la zona de Carajama Primer (proper a l'actual carrer Pere Martell).
El riu i el safreig social
- Anar al Francolí: Els veïns dels barris baixos, especialment del Serrallo, aprofitaven el corrent del riu Francolí per fer-hi la bugada, estenent la roba sobre les herbes del voltant.
- L'espai femení: El rentador era un espai exclusivament femení on no es veia mai cap home. De l'acte de xerrar mentre es rentava prové l'expressió de "fer safreig".
"Feien safrejos, vaja. Per això en deien safrejos, no? Sí, perquè hi anaven les dones a rentar..."
Oficis i expressions populars
L'avi també reflexiona sobre els rols de gènere en oficis com el de peixater, destacant que a Andalusia era habitual veure homes venent el peix, mentre que aquí sovint s'associava a dones amb molta gràcia i ironia per vendre el gènere, compartint el tret de la xerrameca amb els espais de bugada.