El tren 'Mixto' i el comerç del carrer Apodaca
Presentació de l’avi Ramon i ubicació al carrer Apodaca. Repàs breu als capítols anteriors i anunci de la futura pastisseria.
Explicació del tren que unia Tarragona i Tortosa, amb vagons mixtos de passatgers, mercaderies i fins i tot transport de gossos.
Com s’organitzava el revisor per canviar-se de vagó en marxa, el tipus de trajectes i la comparació amb un autobús de línia local.
Descripció de l’estació al peu del carrer Apodaca i de la interacció entre línies de tren. Com el tren impulsava el comerç de la zona.
Característiques de les botigues de roba, compra de tela per confeccionar-se la pròpia roba i servei de modistes a domicili.
Funció de la farmàcia Brullo: elaboració de medicaments a mida amb morter i piló segons recepta mèdica.
Recorregut olfactiu pel carrer: espècies, forns, bodegues i olor de sardines i altres productes.
Anunci de dedicar el proper capítol a la pastisseria del carrer Podaca i acomiadament del programa.
La influència del ferrocarril en el comerç local
L'episodi explora com el carrer Apodaca de Tarragona es va convertir en un eix comercial clau gràcies a la seva proximitat a l'estació de tren. L'avi Ramon recorda la dinàmica d'un barri viu on confluïen passatgers, treballadors i comerciants.
El tren 'Mixto' i el transport de l'època
Un dels elements més singulars explicats és el funcionament del tren Mixto, que connectava Tarragona i Tortosa. Aquest comboi es caracteritzava per:
- Versatilitat: Transportava tant passatgers com càrrega, incloent-hi espais específics per a animals (gossos).
- Estructura precària: Els vagons no tenien passadís interior; el revisor havia de passar d'un vagó a un altre per l'exterior, agafant-se a passamans amb el tren en marxa.
- Intermodalitat: Funcionava com un servei de proximitat on la gent pujava i baixava en parades curtes, similar a un autobús actual.
Comerços antics i tracte personalitzat
El carrer Apodaca allotjava diversos negocis emblemàtics on el tracte era gairebé familiar:
- Tendes de roba: Es venien principalment peces de tela. Les dones acostumaven a saber cosir o encarregaven la confecció a modistes que anaven a domicili.
- Farmàcia Brullo: Un establiment on el farmacèutic elaborava personalment les fórmules magistrals, xarops i pomades amb un morter, seguint les receptes específiques de cada metge.
- L'experiència sensorial: Es destaca la importància de les olors típiques (de farmàcia, de bodega o de pastisseria) que definien la identitat de cada comerç i del carrer.
"Llavors, el que estimava una peça, una bèstia, el que fos, se'ls hi tenia una apreci."

