El teatre i la sarsuela a la Tarragona de postguerra

L'època daurada del teatre a Tarragona

L'avi recorda amb nostàlgia la gran activitat cultural que hi havia a la ciutat, especialment al Teatre Modern i al Cine Tarragona, ambdós situats a la Rambla. Malgrat l'absència de televisió, la vida social girava entorn dels espectacles en directe.

Artistes i gèneres destacats

• La Sarsuela i l'Òpera: Eren els gèneres estrella. Es menciona l'actuació de grans veus com Pau Vidal (cantant de la Canonja que va arribar al Metropolitan) i el famós Marcos Redondo.
• L'anècdota de Marcos Redondo: L'avi destaca un moment molt emotiu quan el baríton, després de la mort de la seva mare, va decidir no suspendre l'actuació a Tarragona. Durant l'obra El Divo, en el moment d'acomiadar-se de la mare en la ficció, l'emoció va fer que se li escapés un "gall", provocant una ovació tancada del públic.
• Varietats i Revista: A banda de la sarsuela, també hi passaven artistes de la revista de varietats com Machín, Valderrama, Carmen de Lirio o Mercedes Vecino.

L'afició local i el teatre amateur

"Hi havia molta afició al teatre i molts aficionats a fer teatre."

• Teatre Clàssic: Era una tradició ineludible anar a veure Don Juan Tenorio per Tots Sants, una representació que barrejava actors locals tarragonins amb professionals que venien de Barcelona.
• Els espais: A més dels grans teatres, s'esmenta el teatret de l'antic Ateneu (posteriorment vinculat a la Falange), que malauradament es va acabar cremant.

Conclusions sobre el públic

L'ambient a Tarragona era molt participatiu; la gent s'esperava a la sortida per demanar autògrafs i els teatres s'omplien sovint, ja que l'espectacle en viu era la principal font d'entreteniment de l'època.