Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005
Subscriu-te
Edith Piaf: La tragèdia i la veu d'una icona
Presentació de la biografia d'Edith Piaf, destacant la rigorositat de la informació i la naturalesa tràgica de la seva vida.
Relat de la història d'amor amb el boxejador Cerdan i el seu accident mortal que va devastar la cantant.
Descripció de les nombroses malalties, operacions quirúrgiques i l'alcoholisme que van minar la seva salut des de jove.
Escolta del tema 'Mon vieux Lucien' i reflexió sobre la potència de les seves actuacions gravades.
Els darrers anys de Piaf, marcats per la morfina, la deformació física i l'adulació incondicional del seu públic internacional.
La vida de l'anomenada "Dama de la cançó"
L'espai de cinema i música clàssica d'Andrés d'Andrés repassa la trajectòria vital d'Edith Piaf, una figura la vida de la qual s'assembla a una tragèdia grega. La intensitat del seu art contrastava amb una existència marcada pel dolor físic i emocional.
L'amor i la pèrdua: Marcel Cerdan
S'identifica al boxejador Marcel Cerdan com el gran i únic amor de la seva vida. La seva mort en un accident d'avió el 1949 va deixar una ferida oberta en la cantant, qui va mantenir el seu record viu durant tota la vida a través d'actes de devoció religiosa.
Una salut fràgil i l'addicció
El resum detalla el deteriorament físic progressiu de Piaf, fruit d'una infància de privacions i mala vida:
- Problemes físics: Va patir reumatisme crònic, una úlcera pèptica, extirpació de la vesícula i diverses pulmonies.
- Addiccions: Es va sotmetre a quatre tractaments contra l'alcoholisme i, cap al final de la seva vida, depenia de la morfina per poder pujar a l'escenari.
- Accidents: Va sobreviure a tres accidents automobilístics que van empitjorar la seva condició física.
La passió pel cant fins al final
Malgrat que el seu metge l'advertia que cada cançó li escurçava la vida, Piaf es negava a abandonar la seva passió.
"Si no em deixa cantar, em mataré."
Fins i tot amb els dits deformats i desmaiant-se en la seva gira de 1962, el públic d'Europa sencera seguia ovacionant-la dempeus, reconeixent la força d'una artista que es lliurava completament fins a l'esgotament.