Memòries de l'Antiga Audiència i la Part Alta
Introducció a l'edifici de l'Audiència i el seu paper com a tribunal polític després de la Guerra Civil.
Descripció dels diversos llocs de Tarragona on s'allotjaven els presos segons la seva perillositat o rang.
Explicació del clima de venjança i la freqüència dels judicis diaris que acabaven en penes de mort.
L'evolució de l'edifici cap a usos culturals, l'activitat de les bodegues i els problemes de trànsit.
Records sobre l'asfaltat de la plaça i la plantació dels arbres que el testimoni va defensar i cuidar.
Records de la postguerra i transformació urbana
L'entrevistat fa un recorregut emocional i històric per la Part Alta de Tarragona, centrant-se en l'evolució de l'edifici de l'Antiga Audiència i la Plaça del Pallol. El relat bascula entre el dramatisme de la repressió franquista i la transformació d'aquests espais en centres culturals i veïnals.
L'Antiga Audiència: De tribunal a escola
L'espai que avui coneixem com a l'Antiga Audiència va ser escenari de moments molt foscos després de la Guerra Civil:
- Es realitzaven judicis polítics diaris que, segons el testimoni, no eren imparcials i sovint acabaven en tragèdia.
- L'autor descriu escenes dramàtiques de familiars intentant abraçar els condemnats a mort mentre sortien del tribunal.
- Amb el temps, l'edifici va canviar radicalment d'ús, convertint-se en escola de música i col·legi provisional.
El mapa de la repressió a Tarragona
Es detallen diversos punts de la ciutat que van servir per a la gestió dels presos:
- Convent de les Monges de la Vetlla: Lloc de pas per als que venien del front.
- Presó de Pilats: On es tancaven els condemnats a penes llargues o pena de mort, sovint amuntegats a les vòltes (bòbades).
- Carrer Ixart: Espai destinat a militars i càrrecs de l'exèrcit republicà.
La vida quotidiana i el paisatge urbà
El testimoni també recorda aspectes més costumistes de la zona:
- L'existència de bodegues populars, com la del Senyor Lluís, on es venia vi a granel enmig de l'activitat escolar.
- L'evolució de la Plaça del Pallol, que va passar de ser un espai de terra i fang a estar pavimentat gràcies a la pressió dels veïns.
- L'anècdota de la plantació dels arbres actuals, que l'entrevistat va cuidar personalment quan eren només esqueixos davant les pilotades de la canalla.
"Ara quan passo per allà i veig aquells arbres tan grans... sembla que sigui una cosa teva."

